Més futbol que tsunami

La protesta de Tsunami Democràtic respecta el partit i queda per sota de les expectatives

El Barça-Madrid més especial des de fa dècades, marcat per la convocatòria de Tsunami Democràtic fruit de la situació política que viu el país, finalment va estar més marcat per l'espectacle esportiu que per la mobilització política, que va quedar a mig camí. Potser s'havien creat unes expectatives exagerades, impulsades pel mateix ambient mediàtic que havia pretès culpabilitzar la protesta i que ja va forçar l'ajornament del clàssic. Sigui com sigui, aquest dimecres el futbol ha acabat tenint més protagonisme que la protesta, la qual, alhora, ha sabut mantenir el to cívic i respectuós. Tal com ja havia assegurat l'organització anònima els últims dies, Tsunami ha permès que el partit es jugués.

De la jornada d'aquest dimecres, però, potser caldrà treure'n algunes conclusions. La primera és que no era tan fàcil conciliar tots els interessos en joc, i potser per això la protesta no va assolir el nivell que s'esperava. A l'hora de la veritat, els organitzadors no volien incomodar ni el Barça (que potser haurà d'afrontar algun tipus de sanció pel llançament de pilotes inflables al camp) ni els mateixos barcelonistes, que majoritàriament no volien que una protesta de tipus polític pogués tenir conseqüències en l'àmbit esportiu en forma d'estadi clausurat o punts perduts.

Al mateix temps, la Lliga, igual que la UEFA, ja ha après a minimitzar, almenys televisivament, l'impacte de les protestes i els missatges amb contingut ideològic al camps de futbol. Recordem els problemes que va tenir el Barça per l'exhibició d'estelades al Camp Nou en els partits de Champions. Això sí, ahir els espectadors de tot el món van poder veure les pancartes amb el missatge " Sit and talk", un dels objectius principals de la mobilització.

Però és cert que potser l'independentisme va pecar de posar massa expectatives en un format de protesta que, gràcies al secretisme i l'habilitat comunicativa de Tsunami Democràtic, va anar en augment a mesura que s'acostava l'hora del partit. Queda per saber quina era la "gran acció" a dins del camp que l'actuació policial va impedir, però es demostra que cada vegada serà més difícil sorprendre les forces de l'ordre.

En aquest combat desigual entre el moviment independentista i l'estat espanyol, els cops d'efecte són, justament per això, molt celebrats. I és per aquest motiu que al moviment independentista dimecres li va quedar un regust agredolç, fins al punt que els mateixos organitzadors van fer un comunicat per intentar esvair la sensació de desànim.

Capítol a part mereixen els lamentables incidents violents que es van produir a fora el camp i que serviran a alguns per projectar una imatge del moviment independentista i de Catalunya que no es correspon amb la realitat. Però alhora això mostra com és de difícil, en l'actual context, mantenir l'actitud de no-violència i pacifisme, sobretot quan hi ha el perill de xocs amb grups d'extrema dreta com són els Boixos Nois.

En definitiva, la protesta en si potser no va ser el que s'esperava, però el món va poder veure de forma evident que a Catalunya hi ha un conflicte polític molt viu.

El + vist

El + comentat