L'objectiu ha de ser tenir un bon nivell de català, castellà i anglès
BarcelonaEl document que va presentar dimarts el departament d'Ensenyament per posar al dia el model lingüístic de l'escola catalana ha provocat una polèmica i uns temors a la xarxa que segons els experts i la mateixa comunitat educativa són injustificats. No es planteja en cap cas una relaxació ni un pas enrere en el model d'immersió lingüística, sinó que es tracta justament d'assegurar que els alumnes catalans acabin l'ensenyament obligatori amb un nivell òptim de català, castellà i anglès. Amb aquest objectiu els pedagogs consultats per l'ARA i també els responsables del document coincideixen que per aconseguir uns millors resultats s'ha de tenir en compte l'entorn lingüístic del centre i dels alumnes, de manera que cada escola s'hi adapti com consideri més convenient.
Segurament, l'origen de la confusió rau en l'ús del terme 'llengua primera', que equival a 'llengua materna' però s'ha entès com a sinònim de 'llengua vehicular' en la següent frase: "En molts entorns, el castellà és la llengua majoritària dels alumnes del centre educatiu i té una presència social molt alta. En aquesta situació, el castellà s'ha d'ensenyar com a llengua primera dels alumnes, ja que la portaran de casa i l'entorn". El que diuen els experts és una cosa tan òbvia com que no és el mateix ensenyar una llengua que l'alumne ja sap de casa que una que no coneix i que, per tant, s'han d'aplicar tècniques pedagògiques diferents. En cap cas s'està dient que el castellà ha de ser vehicular en entorns castellanoparlants. De fet, en realitat és al revés. El document defensa l'autonomia dels centres per, si detecten mancances en una llengua, apliquin mecanismes per corregir-les. Això val tant per al coneixement del castellà en entorns de "catalanització plena", com del català en contextos castellanoparlants. Però només cal conèixer una mica la realitat catalana per veure que així com la primera problemàtica és molt minoritària, fins i tot marginal, la segona és més general. Per tant, la llengua que s'haurà de reforçar més és el català.
No oblidem, però, que l'objectiu primordial del nou model és la introducció de l'anglès com a tercera llengua, una necessitat social que fins ara el sistema públic no ha sigut capaç de satisfer en un grau suficient. El document aposta per introduir l'anglès no només com a assignatura sinó també per impartir altres assignatures, com ja es fa en alguns casos amb la ciències o les matemàtiques; o fins i tot per introduir textos en diferents llengües en assignatures que s'imparteixen en català, com ara història. Fins ara la introducció de l'anglès a l'escola ha topat amb una deficient preparació dels mestres, i aquesta és la gran assignatura pendent del departament: sense professors qualificats els millors propòsits estan condemnats al fracàs.
Millorar el coneixement de les llengües, de totes, ha de ser una prioritat, i aquest és un repte que s'ha d'afrontar des de criteris pedagògics i tècnics, i no des de maximalismes ideològics o dogmatismes obtusos. Si ho féssim ens estaríem equivocant com a país i, encara més important, perjudicant les generacions futures.
