L'objectiu transversal de la mobilització

El sobiranisme intenta recuperar suports per sumar una ampli consens contra la sentència

La protesta contra la sentència torna a agafar el to i l'abast que sempre han desitjat els presos: un caràcter pacífic i transversal. Si més no aquest és l'esperit que anima la convocatòria d'aquest dissabte amb l'objectiu de mantenir la mobilització ciutadana però deixar enrere els disturbis. I, per tant, d'acabar amb els intents del govern espanyol i la dreta del PP, Cs i Vox d'equiparar independentisme amb violència i fins i tot amb terrorisme. La manifestació vol ser de nou un clam per la llibertat en el sentit més ampli, en defensa dels presos i els drets bàsics de manifestació, reunió i opinió. És a dir, en defensa de tot el que ha posat en dubte el Tribunal Suprem amb una sentència que com més s'analitza més s'hi veuen les costures, més es fa patent la debilitat de les bases jurídiques sobre les quals s'assenta, la parcialitat dels procediments, la politització que plana sobre el conjunt i, com a resultat final, l'arbitrarietat i la desproporció de les condemnes. 

Si la inicial resposta irada al carrer va comportar l'enfrontament directe amb uns cossos i forces de seguretat motivats per provocar el xoc, aquesta setmana s'ha apreciat un gir tant en les mobilitzacions com en l'actitud policial, que afronta greus crítiques a la seva actuació. Ni que sigui per interès electoral, al govern Sánchez també li ha interessat rebaixar la tensió. S'han produït, a més, crides al diàleg de sectors ben diversos, des de l'intent del president Torra perquè Sánchez li despengés el telèfon fins al posicionament unitari del món empresarial. En el terreny institucional, els comuns s'han sumat als partits independentistes per rebutjar la sentència al Parlament i a l'Ajuntament de Barcelona, a més de proposar, de la mà també de Pablo Iglesias, un futur camí de negociació. I tot i que els sindicats majoritaris no s'han sumat a la manifestació d'avui, la UGT sí que ha convidat la seva gent a assistir-hi i el seu mateix secretari general, Camil Ros, ha anunciat que hi anirà. Una cita que també ha trobat suport en els grups minoritaris sobiranistes de la resta de l'Estat, tot i que el PNB i Compromís n'han restat al marge.

Pel que fa a les veus dels presos i les preses, han insistit en la necessitat d'abraçar tots els demòcrates, més enllà d'ideologies i fidelitats nacionals, en la denúncia d'una sentència que suposa una involució de l'estat de dret. Especialment clara ha estat l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ha mostrat la seva profunda incomoditat amb la violència al carrer i ha instat l'ANC, que ella havia presidit en l'etapa de màxim lideratge cívic de l'entitat, a tornar a buscar la connexió amb una àmplia majoria social catalana. És el mateix discurs que des de fa temps defensa el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, també des de la presó: la necessitat de sumar un consens que integri el 80% de la població, és a dir, tots els que creuen que cal trobar una sortida política i dialogada al conflicte, i que veuen que la sentència, tan dura, no ha fet sinó empitjorar les coses. 

A les portes del 10-N, la maquinària del PP, Cs, Vox continua explotant el filó antiindependentista. Mentrestant, el PSOE (i el PSC) ha intentat inútilment tapar la sentència amb una exhumació de Franco que ha acabat convertida en exaltació mediàtica del dictador.  

Més continguts de