Abusos sexuals a Montserrat: l'obligació d'assumir els errors del passat

El monestir haurà de ser ara exemplar en l'autocrítica i a l'hora d'aixecar un vel fet de silencis

La denúncia d'abusos sexuals a un menor d'edat que hauria tingut lloc als anys 90 al monestir de Montserrat obliga el cenobi benedictí a assumir críticament el propi passat sense subterfugis, fent un 'mea culpa' i investigant a fons els fets. No hi ha espai per a mitges tintes. Seguint la mateixa línia adoptada pel papa Francesc, que ha decidit airejar els escàndols d'abusos a l'Església –d'aquí un mes hi ha convocada una cimera al Vaticà de prevenció d'abusos sexuals–, en aquest terreny toca ser absolutament clars i resolutius. Encara que hagin passat els anys, com seria el cas montserratí, i que avui dia la situació sigui diferent, és necessari que hi hagi màxima transparència sobre els culpables i les víctimes, que tenen dret a una reparació completa, amb llum i taquígrafs, encara que arribi tard. Encara que en el seu moment ja s'hagués donat algun tipus d'explicació i de suport a l'afectat i a la seva família en el cas concret ara descobert, cal anar més enllà. És l'hora de fer net. És l'hora de demanar perdó sincerament i públicament, una sinceritat que es mesurà amb fets, aixecant el vel que aparentment cobria els abusos del passat. Només així, amb contundència autocrítica, assumint tota la crua veritat, Montserrat, i l'Església en conjunt, aconseguiran foragitar l'ombra de dubte que plana sobre seu.

En aquesta línia, l a creació per part de Montserrat d'una comissió independent formada per personalitats externes al monestir és un iniciativa que va en el bon camí. Igual que ho és la ràpida condemna sense pal·liatius feta per l'abat Josep M. Soler i la comunitat que ell encapçala respecte a la denúncia feta pública. Del bon funcionament d'aquesta comissió en depèn ara mateix l'aclariment d'uns fets que mai s'haurien d'haver produït, que mai haurien d'haver quedat silenciats i que no s'han de repetir de cap manera. El prestigi de Montserrat, com a espai privilegiat d'acollida i espiritualitat, està en joc. Ho està per a la mateixa comunitat de monjos, per a la seva prestigiosa escolania i per als milers de fidels i visitants que cada any pugen a la muntanya. Montserrat és un símbol religiós, de catalanitat i de cultura, i és, per tot això, una realitat estimada per molta gent. Perquè ho segueixi sent, resulta imprescindible afrontar amb valentia els condemnables errors del passat que s'hagin produït. I si venen noves denúncies d'abusos sexuals, cosa que no es pot descartar, convindrà mantenir aquest mateix tarannà de màxima obertura i assumpció de la responsabilitat.

El silenci ja no és avui acceptable. No ho hauria d'haver estat mai, però en ple segle XXI encara menys. Afortunadament, la sensibilitat ciutadana ha canviat. Els abusos a menors no poden avergonyir la víctima ni el seu entorn, sinó només el qui els practica i el qui els oculta. Montserrat, com a institució que sovint ha sabut anar un pas per davant de l'Església oficial, haurà de ser a partir d'ara exemplar també en aquest terreny. Li toca revisar el propi passat sense ombres de cap mena per demostrar que té tot el sentit el seu present de servei a la societat.  

Més continguts de