El greu error de desprestigiar els Mossos des del Govern es pot pagar car

La mala praxi policial, si n'hi ha hagut, s'ha d'investigar i castigar, però des del respecte institucional

EDITORIAL
EDITORIAL

Algunes de les imatges que es van veure dijous en les càrregues policials de Girona i Terrassa exigeixen una investigació per esbrinar si hi va haver mala praxi policial o si alguna de les actuacions va ser desproporcionada. Això requereix una anàlisi freda i tranquil·la que també haurà d'avaluar la situació de risc, l'objectiu d'evitar l'enfrontament directe entre els dos grups i les actuacions violentes d'alguns manifestants antifeixistes que van provocar lesions a una vintena d'agents. No és la primera vegada que els Mossos han de fer d'escut entre la ultradreta i els grups dels CDR i l'esquerra alternativa que intenten evitar que els primers es manifestin. Ja fa temps que l'extrema dreta busca provocar aquest enfrontament i, malauradament, una part de l'independentisme s'està deixant portar al seu terreny amb accions que forcen l'actuació dissuasiva policial.

Aquesta reflexió, però, hauria de ser un tema de debat intern dintre de la conselleria i del Govern. Ahir, però, es va produir un fet insòlit i preocupant. Segons va informar TV3, el president de la Generalitat, Quim Torra, va emplaçar el conseller d’Interior, Miquel Buch, a fer canvis en els protocols i l’organització interna dels Mossos en un termini de quatre dies. Encara que més tard ho va matisar assegurant que no era cap ultimàtum i que es reuniria diumenge amb Buch per estudiar les mesures. Amb aquestes declaracions Torra sembla que no confiï en el conseller i que posi en dubte que l’organització interna dels Mossos és una qüestió tècnica i professional, cosa que perjudica la credibilitat del cos com a eina de servei públic al ciutadà no polititzada.

Tampoc és gaire habitual que el conseller d'Interior no es posi, en principi, al costat del cos, sobretot quan hi ha hagut agents ferits, i digui també a TV3 que no li tremolarà el pols a l'hora de fer fora algun agent de la Brimo, els antiavalots dels Mossos. Aquest és el cos més polèmic sempre de la policia autonòmica, i de totes les policies, perquè s'encarrega de l'ordre públic. Tot i això, i malgrat les nombroses càrregues anteriors de la Brimo –des del desallotjament dels acampats del 15-M fins a les dels okupes de Gràcia o Sants–, fins ara els responsables polítics esperaven els resultats d'investigacions internes abans de qualsevol desqualificació pública.

Ara demanen la dimissió de Buch alguns sindicats policials, i la majoria el critiquen obertament, i també exigeix la seva dimissió la CUP, fent-lo responsable de les càrregues i reclamant un canvi en l'organització policial. Carles Riera, portaveu dels anticapitalistes al Parlament, va exigir també que es negués a Vox i a les entitats d'ultradreta la llibertat d'expressió a la via pública, una negació que va contra els principis democràtics i que, en tot cas, hauria d'anar precedida d'un llarg procés previ d'il·legalització d'aquests partits i entitats. Les regles del joc democràtic s'haurien de respectar ara i en la futura república catalana.

Augmentar la pressió sobre els Mossos –molt tensionats des de fa més d'un any, amb mitjans escassos, agents i caps investigats judicialment i partits que en reclamen la desaparició– no sembla la millor estratègia per part del Govern. Les disfuncions que hi pugui haver s'han de investigar i solucionar, però en cap cas situant-los de nou en el centre del debat polític. És una irresponsabilitat que no ens podem permetre com a país ni com a societat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat