Objectiu: màxima normalitat a l'escola

Després d'un període enrarit, el món escolar necessita recuperar resultats, optimisme i il·lusió

L'escola, i el sistema educatiu en el seu conjunt, a tots els nivells, és o hauria de ser una prioritat. Això, esclar, així en genèric no hi ha ningú que ho negui, però després els fets són els que són. I no és només una qüestió de pressupostos. En tot cas, en els últims mesos, enmig de la situació dramàtica a causa de la crisi sanitària del covid-19, no ho ha semblat gens, que l'educació fos una prioritat. Ni a Catalunya ni al conjunt de l'Estat. Tots, tant els mestres com les famílies, estan poc satisfets de com han anat les coses. L'ambient s'ha enrarit. La comunitat escolar en el seu conjunt, i en tota la seva pluralitat, està més tensionada que mai. Rebaixar aquesta tensió és ara mateix imprescindible si es vol enfocar amb garanties, i amb un mínim consens, el retorn a les aules al setembre. Per desgràcia, el juny ja pràcticament es pot donar per perdut. Hi ha hagut manca de lideratge, massa desconfiances creuades i molta improvisació. No era fàcil, segur. Però el resultat ha estat una reobertura de mínims que ha deixat un mal gust general de boca. Els més perjudicats han estat els alumnes, sobretot els d'entorns desafavorits. La majoria hauran passat mig any sense viure el clima educatiu escolar, amb un ensenyament telemàtic fet amb més voluntarisme que mitjans i formació. 

¿Com serà, doncs, el curs que ve? El més important és assolir el màxim de normalitat mantenint uns nous hàbits de seguretat higiènica i previsió. Sens dubte cal preveure escenaris i plans de contingència per si es produeix un rebrot del covid-19, però també cal fer possible un inici de curs en què l'educació presencial no esdevingui rocambolesca i en què les necessitats educatives dels infants i joves es posin en primer pla. Igual com en les últimes setmanes, a mesura que ha reculat el virus, la vida econòmica –productiva i comercial– clarament ha guanyat terreny, i de la mateixa manera com aviat passarà amb les activitats esportives i culturals, el món educatiu també s'ha d'anar normalitzant. Al final de l'estiu, els estudiants i mestres han de poder reprendre la relació en un marc relaxat, sense més cotilles que les mínimament necessàries. Només així podrem garantir una educació de qualitat. L'experiència digital guanyada ha de sumar, però no pot suplir la imprescindible presencialitat, la feina d'acompanyament, sovint tant o més cabdal que la transmissió de coneixements. 

En aquest sentit, la proposta llançada ahir pel govern de l'Estat de relaxar les mesures de protecció sanitària fins a quart de primària és un pas endavant. L'última paraula –no hauria de ser d'una altra manera– l'ha de tenir aquí la Generalitat. Segurament encara hi haurà una evolució de les normes sanitàries en funció de com reculi el virus i de com avanci el desconfinament. L'objectiu ha de ser un retorn a les aules en què tant els nois i noies com els mestres es trobin còmodes per aprendre i ensenyar, que sigui engrescador i que generi de nou confiança en tota la comunitat escolar. Després d'un període en què s'han trencat massa consensos, el món educatiu necessita reivindicar-se amb una injecció d'optimisme, competència i il·lusió. 

El + vist

El + comentat