20/12/2019

El Parlament Europeu rectifica la infàmia de Tajani

2 min
Puigdemont i Comín recullen les acreditacions provisionals al Parlament Europeu

BarcelonaPer a la història de la infàmia de la democràcia europea quedarà la decisió de l'anterior president del Parlament Europeu, el conservador italià Antonio Tajani, de no deixar ni tan sols entrar a l'edifici dos eurodiputats electes com Carles Puigdemont i Toni Comín. Tampoc hi va poder entrar Oriol Junquera, però en aquest cas, tal com ha recordat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la responsabilitat única recau en el Tribunal Suprem, i en concret en Manuel Marchena, que el va mantenir en presó preventiva vulnerant els seus drets.

La qüestió és que aquesta vulneració de drets, en el cas de Puigdemont i Comín, va recaure en la figura de Tajani, que en lloc de fer prevaler els drets polítics dels dos candidats elegits, i respectar així la voluntat dels electors, es va prestar a una maniobra fosca i pròpia de règims autoritaris, com és barrar l'entrada a candidats dissidents o crítics amb el règim. Per sort, el nou president, el també italià David Maria Sassoli, ha actuat amb la màxima diligència i hores després de conèixer-se la sentència del TJUE sobre Junqueras ja va aixecar el veto a Puigdemont i Comín i aquest divendres els ha permès iniciar els tràmits per ser eurodiputats, un procés que culminaran a principis de l'any que ve.

La imatge de Puigdemont i Comín exhibint la seva acreditació provisional com a eurodiputats suposa una nova derrota per a l'estat espanyol, i la prova són les reaccions furibundes de certa premsa de Madrid i també alguns partits de dreta contra la decisió del Parlament Europeu i també contra la justícia europea. Alguns semblen descobrir ara que Espanya forma part del sistema judicial europeu, al qual va accedir de forma voluntària amb l'entrada a la CE, i que per tant accepta la superioritat i la jurisdicció de les seves institucions. Curiosament, aquells que feien servir l'argument que Catalunya seria expulsada de la UE si s'independitzava, ara són els més antieuropeus.

D'altra banda, les victòries d'aquesta setmana confirmen que l'estratègia de la internacionalització de la causa catalana, apel·lant a estaments judicials europeus o d'altres països, resulta molt útil per situar el debat en un camp que beneficia l'independentisme: els dels drets civils. Això vol dir que en aquesta fase del conflicte prenen un relleu molt important els advocats, que si bé van poder fer ben poca cosa en el judici que es va fer al Suprem, a Europa estan obtenint èxits notables, com l'últim d'Andreu Van den Eynde, el lletrat de Junqueras.

Ara bé, l'independentisme no hauria de treure conclusions equivocades d'aquestes victòries judicials, com ara que la independència és a tocar i Espanya a punt d'enfonsar-se com si fos la Unió Soviètica de finals dels vuitanta. Aquesta no seria una lectura correcta de la realitat. La lluita serà encara molt llarga i feixuga, amb alts i baixos, però és evident que aquesta setmana la causa dels drets i les llibertats dels catalans com a ciutadans europeus ha fet un pas de gegant.

stats