Parts naturals i segurs: un canvi saludable

S'està avançant cap a un model assistencial menys medicalitzat i més respectuós amb la dona 

Donar a llum no és una malaltia i, per tant, no hauria de ser tractat com una patologia. És un fet natural. És un procés fisiològic que requereix vigilància mèdica, però no necessàriament medicalització ni encara menys cirurgia. Les dones embarassades cada cop agafen més consciència dels seus drets: sense renunciar a la seguretat que proporciona la medicina moderna –imprescindible per salvar el nadó i la mare quan hi ha complicacions–, reclamen llibertat per decidir quin tipus de part volen. I cada cop són més les que miren d'evitar intervencions externes; per exemple, l'ús d'oxitocina o de l'epidural.

La sensibilitat ha canviat. El mateix departament de Salut acaba de presentar un pla per avançar en el que s'anomena desmedicalització dels parts. I els hospitals comencen a adaptar-s'hi oferint el que s'ha batejat com a "llars de naixement", unitats especialitzades que creen un entorn semblant al d'un part a casa. L'objectiu és minimitzar experiències traumàtiques i ajudar a viure el part de manera més natural. Fins i tot si la intervenció es fa en un quiròfan, el tracte pot ser diferent. De fet, entre els canvis que es comencen a aplicar hi ha el pell amb pell, l’inici precoç de la lactància, el pinçament tardà del cordó umbilical o la revisió pediàtrica del nadó sobre el pit de la mare. A més, els parts naturals o fisiològics són barats. Com menys intervenció, menys cost.

A Catalunya l'opció del part a casa segueix sent molt minoritària, sobretot perquè el seu cost no el cobreix la Seguretat Social. Res a veure amb països com Holanda, on el 34% dels parts es fan a les llars. A l'altre extrem, la taxa de cesàries a Catalunya és del 27,4%, gairebé el doble del que recomana l’OMS. En els hospitals públics és del 22,7% i en la sanitat privada del 38%. És veritat que l'edat mitjana de tenir fills de les dones catalanes és molt elevada, amb la qual cosa hi ha més risc. De fet, el primer fill es té de mitjana als 30,8 anys (dades del 2016), quan trenta anys enrere (1986) es tenia als 26,1 anys. Però tot i així no està justificat aquest nombre tan alt de cesàries. 

El canvi que s'està produint va en la bona direcció, la d'avançar cap a una conscienciació general més respectuosa amb la idea que un part és un procés natural que demana respecte pel cos i per la voluntat de la dona. Es tracta d'un canvi que ha d'anar acompanyat d'educació i formació, tant de les embarassades com sobretot dels col·lectius de llevadores i ginecòlegs. I també d'una adaptació gradual del sistema públic de salut a les noves demandes, tal com passa en alguns països del nostre entorn, que ja fa anys que ofereixen alternatives desmedicalitzades.

En última instància, però, ha de ser la dona la que tingui l'última paraula i no s'ha d'estigmatitzar cap de les opcions que la medicina moderna pot oferir. Tan bona mare és la que vol un part convencional com la que prefereix viure un altre tipus d'experiència. Per això hem volgut titular el dossier dedicat a aquest tema "El dret a decidir de les dones".   

Més continguts de

El + vist

El + comentat