Pensions dignes, però amb un sistema sostenible

L'acord per revaloritzar les pensions amb l'IPC ha d'anar acompanyat d'una revisió del sistema

Després d'anys de protestes i mobilitzacions, els jubilats van aconseguir aquest dimecres una victòria crucial per garantir el manteniment del poder adquisitiu de les pensions. Els partits presents a la comissió del Pacte de Toledo van arribar a un acord per tornar a vincular les pensions amb l'IPC, tal com es feia fins que el 2013 el govern de Rajoy va crear un nou índex que depenia de l'estat de les finances públiques, i que en la pràctica suposava la congelació permanent de les prestacions. Rajoy va prendre aquella decisió pressionat per la UE, que veia amb preocupació com el dèficit públic s'havia descontrolat a causa de la caiguda brusca de la recaptació fiscal que es va produir amb la crisi.

Però, fins i tot sense crisi, els experts ja havien alertat que el sistema de pensions espanyol no era sostenible a llarg termini perquè no podia fer front a l'augment de jubilats que es preveu de cara als pròxims anys, quan ja ha començat a abandonar la vida laboral l'anomenada generació del 'baby boom'. En efecte, la combinació de l'envelliment progressiu de la població, un dels índexs de natalitat més baixos del món i un mercat laboral en què, després de la crisi, ha augmentat la precarietat i s'han reduït els salaris, dona com a resultat un còctel explosiu que amenaça el futur de les pensions. Aquest mateix dimecres el secretari d'estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, va admetre que el sistema actual només pot funcionar sense canvis durant els pròxims 10 anys. Més enllà d'aquesta data no hi ha res assegurat.

Com a societat hem d'assumir que pagar unes pensions dignes als jubilats –i ara n'hi ha que ho són i d'altres que no– suposarà una elevada despesa en el futur i que, per tant, cal discutir des d'ara mateix d'on es trauran els diners. Es tracta d'una qüestió de justícia social i de prioritats, però també de transparència. Hem de ser conscients que el sistema es va pensar per a una època en què hi havia 20 treballadors per cada jubilat i l'esperança de vida era sensiblement més curta. Actualment hi ha només dos treballadors per cada jubilat (fins a 2,5 a Catalunya, que està en millors condicions que la resta de l'Estat per garantir la sostenibilitat del sistema), i es calcula que el 2050 hi haurà una proporció d'un a un. És evident que si no es fa res, el sistema està abocat a la fallida.

Ens felicitem, doncs, per l'acord per vincular les pensions a l'IPC, però aquesta seria una mesura irresponsable i demagògica si no va acompanyada d'una reforma integral del sistema que n'asseguri la viabilitat. Es tracta de parlar clar i veure d'on es poden treure els recursos. Si cal augmentar els impostos, i a qui; si és millor retallar d'altres bandes; si existeixen solucions alternatives; com es fa per crear més llocs de treball de qualitat, etc. La missió dels polítics no és només governar el present sinó posar les bases del futur. El que no seria just seria privar els nostres fills de les conquestes socials que amb tant d'esforç van aconseguir els nostres avis.

Més continguts de

El + vist

El + comentat