I, mentrestant, no és clar que puguem tenir pressupostos

La negociació amb la CUP serà difícil tot i que els comptes del 2019 permetrien créixer en despesa

Els pressupostos són la llei més important d’un govern. Són la base per poder portar a terme els programes socials i d’impuls econòmic del país. Són, per tant, una llei política, ideològica, en la qual es defineix clarament on es volen destinar els recursos i què es fa per generar-ne més. Quan un govern, com és el cas tant a Catalunya com a l’Estat, no té majoria parlamentària clara, la negociació del comptes es pot convertir en un malson que pot acabar bé en un acord de mínims entre els diferents grups negociadors o bé amb un bloqueig que en el millor dels casos prorroga els comptes i en el pitjor fa saltar l'executiu.

A Catalunya ens trobem ara en aquesta situació i no és clar en quina d'aquestes dues vies s'acabarà: prorrogant els pressupostos del 2017 (els del 2018 no es van poder aprovar), amb la qual cosa no s'hi podrà incorporar la millora econòmica; o posant fi a la legislatura i convocant noves eleccions, com ja va avisar fa poc el president Quim Torra.

I, malgrat tot, els del 2019 podrien ser els pressupostos per sortir de la crisi i revertir part de les retallades. Els ingressos han crescut i el dèficit s’ha reduït molt aquests anys.

Per la seva banda, ahir la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, va anunciar que possiblement no presentarà els nous comptes fins al novembre, a l’espera d’aconseguir pactar-los amb els grups que li puguin donar suport. De moment, però, no és clar ni que pugui aconseguir que li aprovin els objectius de dèficit per al període 2019-2021. El Congrés ho tornarà a votar a finals de mes i l'objectiu de la ministra és que el dèficit autonòmic pugi dues dècimes (del 0,1% al 0,3%), cosa que suposaria per a Catalunya 486 milions d’euros més a disposició de la Generalitat. Tanmateix, en la primera votació això no es va aconseguir en part pel vot en contra d’ERC i el PDECat, que reclamaven més negociació i avisaven que el PP ho podia tombar al Senat.
Sense saber si podrà comptar o no amb aquest diners extra, doncs, el vicepresident del Govern Pere Aragonès ja està treballant en el comptes de la Generalitat per al 2019 i tampoc ho té fàcil. Necessita, com a mínim, la CUP per poder-los aprovar i ni la situació política –amb els anticapitalistes allunyats del Govern, a qui reclama que desobeeixi i deixi de fer “política autonomista”– ni les diferències ideològiques dins mateix del Govern permeten augurar una negociació plàcida.

La CUP reclama per començar a parlar apujar impostos a les rendes altes a partir dels 60.000 euros l’any; modificar l’impost de successions i el de donacions, i revertir les retallades en sanitat i ensenyament. Són demandes en les quals podria coincidir Catalunya en Comú Podem, amb qui també té previst parlar el Govern per pactar els comptes. En canvi, el PDECat ja ha avisat que no està d’acord amb la pujada d’impostos.

Ens podem trobar, doncs, amb una nova negociació agònica de pressupostos que, a més, coincidirà amb una tardor molt tensa per la celebració dels judici contra els presos polítics. Però això ja fa massa anys que passa. El mentrestant no s’està gestionant, i això ho paga tota la ciutadania.

Més continguts de