Protegir els alertadors és bàsic per lluitar contra la corrupció

La transposició pendent d'una directiva europea millorable permetria evitar les represàlies

La corrupció continua sent una de les grans xacres de la nostra societat. El que resulta més lamentable, però, és que aquestes actituds continuades no tenen càstig electoral, o el seu efecte és molt concentrat en el temps, de manera que la gent ho acaba oblidant o justificant encara que hi hagi condemnes fermes. La corrupció sistèmica està infiltrada en molts tipus d'institucions, partits i empreses, però a vegades costa detectar-la i, encara més, denunciar-la, perquè poques vegades fer-ho té premi. Ans al contrari, provoca persecució i represàlies. 

Per això mateix té tant de mèrit el que fan els alertadors, persones que han denunciat corrupcions que han vist de prop i que han vist com la seva vida canviava per mal per haver-ho fet. Avui, a Societat, trobareu quatre casos que ho exemplifiquen. Un és el de Luis Gonzalo Segura, que va denunciar corrupció a l'exèrcit espanyol. Això li va costar aïllament, intents de suborn i persecució judicial per mirar d'asfixiar-lo econòmicament, a l'hora que se l'intentava vetar en tot tipus de mitjans. També expliquen el seu cas Roberto Macías, que va denunciar un frau de factures falses de la UGT d'Andalusia i que ha estat denunciat pel sindicat per revelació de secrets; Azahara Peralta, que va destapar el cas Acuamed quan era directora d'obra del projecte de neteja de l'embassament de Flix; i Carme García, que va despar el cas Mercuri de Sabadell.

Els quatre, que recentment van participar en una taula rodona organitzada per l'Oficina Antifrau de Catalunya en el marc de l'exposició Corrupció! Revolta ètica al Palau Robert, han tingut problemes per haver fet les seves denúncies, però els assumeixen perquè sabien que feien el que era correcte. De fet, ja fa temps que experts com Joan Llinares –que ara dirigeix l'oficina antifrau valenciana i que va posar en marxa la de l'Ajuntament de Barcelona i va treure a la llum el rerefons del cas Palau– lluiten perquè als alertadors se'ls protegeixi, incentivi i prestigiï socialment. Per exemple, deixant de dir-los delators i reconeixent el seu paper de lluitadors contra la corrupció.

Una bona manera de fer-ho serà a través de la transposició a la legislació espanyola, en un marge de dos anys, de la directiva europea de protecció d'alertadors, que estableix uns mínims per protegir-los contra les represàlies i per incentivar les denúncies. Tot i la millora i la protecció que estableix aquesta directiva, en diversos sectors s'ha considerat insuficient, ja que només afecta persones que tenen un vincle laboral amb l'entitat o empresa que és denunciada i, a més, no garanteix l'anonimat. Diversos experts consideren que aquests elements han de ser millorats en la norma espanyola, i possiblement el debat sobre aquest tema i la millor manera d'establir canals segurs per fer les denúncies i per protegir els alertadors hauria de ser central en la pròxima legislatura. I hauria de ser públic, transparent i amb molt de ressò mediàtic. La defensa dels alertadors és una de les millors maneres de lluitar contra la corrupció. Hi ha molts interessos, econòmics i polítics, per minimitzar el seu paper, i no ens ho podem permetre.

Més continguts de