Puigdemont i el futur del PDECat

La direcció de la formació es resisteix a dissoldre's dins d'un nou partit

Després de mesos de converses discretes entre la direcció del PDECat i la de la Crida per intentar arribar a un acord per reordenar l'espai polític que encapçala l'expresident Carles Puigdemont, aquest divendres s'ha constatat la dificultat d'arribar a una solució de compromís. El nucli de la discrepància és la resistència d'un sector significatiu del PDECat, i majoritari a la direcció, a dissoldre el partit dins d'una altra organització més gran que encara està per fer.

Així, l'executiva del partit va rebutjar aquest divendres per una àmplia majoria la proposta que van fer els presos polítics i exiliats del partit (Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig), que consistia en crear una formació des de zero de cara a les pròximes eleccions catalanes però posposant la decisió sobre la dissolució del PDECat. Aquesta proposta, després de ser refusada, va rebre el suport explícit de Puigdemont, que per primera vegada en molt de temps es va veure obligat a posicionar-se sobre la qüestió.

Encara és d'hora per saber si el pols acabarà amb un acord d'última hora o en una trencadissa. Sobre aquest últim punt també hi ha divisió a JxCat (que és el grup parlamentari que inclou persones del PDECat, de la Crida i independents), ja que per a alguns és imprescindible tallar d'arrel qualsevol relació del nou partit amb l'antiga CDC, mentre que altres opinen que una divisió de l'espai electoral seria un missatge contradictori per a una formació que fa bandera de la unitat independentista.

Sigui com sigui, el debat de fons que es viu aquests dies dins del PDECat és similar al que hi ha dins mateix de l'independentisme, és a dir, quina és la millor manera d'articular el moviment: ¿amb diferents partits que abracin tot l'espectre ideològic, des de l'extrema esquerra fins a la dreta, o amb una sola organització transversal i amb un lideratge carismàtic com el que representa Puigdemont? Així, de la mateixa manera que ERC i la CUP consideren que per ampliar la majoria independentista cal tenir un discurs inequívocament d'esquerres, hi ha un sector del PDECat que no vol renunciar a liderar una sensibilitat més liberal-conservadora que també és present a la societat catalana. Aquesta sensibilitat es va poder veure, per exemple, en l'oposició del president de la formació, David Bonvehí, a la pujada de l'impost de successions que preveuen els pressupostos de la Generalitat.

La idea que té al cap Puigdemont seria semblant al moviment En Marxa del president francès, Emmanuel Macron, una organització molt dúctil des del punt de vista ideològic i sense una gran estructura orgànica. Amb aquest objectiu va impulsar la creació de la Crida, que encapçala Jordi Sànchez, que és qui ha negociat en nom seu amb David Bonvehí. Ara, amb l'horitzó d'unes eleccions abans de final d'any, s'està arribant al cap del carrer. Les dues visions de la política i del Procés que conviuen al PDECat han de decidir si fan camí per separat o si una de les dues se sacrifica per poder assolir el gran objectiu comú, que és superar ERC a les pròximes eleccions.