Què s'ha fet per preparar les eleccions?

L'informe de Salut pot anticipar un ajornament que seria un fracàs

El departament de Salut ha facilitat als partits amb representació al Parlament un informe amb la previsió de quina serà la situació epidemiològica de cara a les eleccions del 14 de febrer. L'escenari ara mateix és clar: quatre dies abans d'aquesta data, el 10 de febrer, es preveu que s'assolirà el pic d'ocupació de les UCI per malalts de covid-19, de manera que tot apunta que es podria decidir deixar-les per més endavant, tal com es va fer en el seu dia amb les eleccions basques i gallegues. Tot i això, es tracta d'una decisió complicada i amb moltes derivades que s'acabarà de prendre a finals de setmana, quan ja es tingui una idea més clara de l'evolució de la incidència de la pandèmia.

D'entrada cal dir que si les eleccions s'acaben ajornant serà un fracàs tant del Govern com dels partits polítics, ja que han tingut prou temps per anticipar diferents solucions per poder garantir el dret a votar en plena pandèmia. L'únic que s'ha fet és eixamplar al màxim les garanties que inclou la legislació actual, però no s'han fet passos decidits, ni al Parlament ni al Congrés, per introduir canvis en la legislació electoral que permetessin afrontar la situació en millors condicions. Solucions com la d'allargar la jornada electoral durant dues jornades, fer franges de vot obligatòries o una modalitat pròpia de vot per correu per a persones contagiades no es poden implementar sense una llei pròpia. D'altres, com la d'instaurar urnes mòbils per recollir el vot casa per casa necessitarien una reforma de la Loreg, la llei estatal. És més, en el cas d'Euskadi i Galícia es va impedir el vot a persones contagiades, cosa que clarament és una vulneració dels seus drets.

És evident que si al mes de febrer la situació és tan crítica que cal tornar al confinament domiciliari és de sentit comú no fer les eleccions, però no sembla que hagi de ser aquest l'escenari. És possible que ens trobem amb una situació en què les escoles estiguin obertes i es pugui anar a dinar a un restaurant però no es pugui anar a votar, cosa que és una contradicció aparent, perquè el sufragi és un dret fonamental.

Entenent, doncs, la dificultat de la decisió, cal ponderar també els efectes que tindria l'ajornament en el cas concret de Catalunya, amb un Govern escapçat arran de la inhabilitació de Quim Torra i amb dos socis enfrontats entre ells i immersos en una dinàmica electoralista almenys des que l'expresident va donar per esgotada la legislatura, aviat farà un any. El Govern actual té limitats els seus poders (Pere Aragonès no pot fer canvis al consell executiu, per exemple) i, a més a més, amb el Parlament dissolt, no es poden aprovar lleis ni fer els controls parlamentaris pertinents als diferents departaments.

Aquesta no és la millor manera d'afrontar la situació actual de la pandèmia, per a la qual es requeriria un executiu fort i cohesionat, així com per afrontar la resta de reptes que té el país. Ara bé, les autoritats sanitàries han de tenir l'última paraula, i els partits no haurien de pensar en el que els convé a ells sinó en el que convé al conjunt de la població.

El + vist

El + comentat