Convertir les paraules en fets

La proposta de rebaixar les penes pel delicte de sedició és un pas en la bona direcció

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha obert la porta a rebaixar la pena pel delicte de sedició i ha provocat la reacció irada de l'oposició de dretes, que l'acusa d'estar tramant un indult encobert per als presos polítics catalans. Recordem que una modificació del Codi Penal seria d'aplicació immediata a tots els presos i podria accelerar la seva posada en llibertat. És cert que per complir el compromís de "desjudicialitzar" el conflicte i retornar-lo a la política caldran mesures arriscades i aquesta podria ser una via, tot i que no la ideal, que seria l'amnistia. En tot cas és bo que, per primera vegada en dos anys, es posin sobre la taula idees que de veritat ajudin a encarrilar el conflicte gestionat per una judicatura alineada ideològicament amb la dreta més rància.

El també important, però, és que la ciutadania comenci a percebre que alguna cosa s'està movent i que la promesa de diàleg no són només paraules i fotografies sinó alguna cosa més. En aquest sentit també és un pas en la bona direcció el doble acord que facilitarà l'aprovació dels pressupostos a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona, dues institucions que en els últims anys han patit els efectes del bloqueig polític. En el cas de la Generalitat, el pacte entre JxCat, ERC i els comuns permetrà augmentar la inversió i dotar de més recursos els serveis socials. I en el cas de l'Ajuntament, un pacte encara més extens, ja que inclou el PSC, permetrà afrontar amb més garanties reptes com el de l'habitatge o la lluita contra la contaminació.

És significatiu, també, que aquests espais de col·laboració només excloguin el PP i Cs, dos partits que se situen fora del consens catalanista i que continuen instal·lats en el paradigma de la confrontació i la divisió de la societat en dos blocs: la catalana i l'espanyola. Si fos per ells, no hi hauria cap diàleg i, per tant, cap solució possible. Si algú viu del conflicte, són ells.

Sánchez hauria de ser conscient d'aquest fet i ser valent a l'hora d'encarar el diàleg amb el govern català. La primera prova de foc serà la reunió amb el president Quim Torra la primera setmana de febrer a Barcelona. Tots dos haurien de ser capaços de llançar un missatge a la societat en el sentit que la taula de negociació pot ser útil. Per a això hauria de ser possible abordar en paral·lel qüestions peremptòries, com els efectes de la repressió, al costat de temes de fons i més a llarg termini. Si és així, els partits independentistes s'haurien d'obrir a negociar els pressupostos de l'Estat a canvi, això sí, de contrapartides clares per a Catalunya que ajudin a compensar el maltractament fiscal que pateix.

El govern Sánchez-Iglesias ha de plantejar-se que si vol durar quatre anys haurà de comptar amb l'independentisme català i proposar canvis profunds a les estructures de l'Estat, començant pel poder judicial, que ja li ha declarat la guerra.