El Regne Unit ha de deixar de fer el ridícul amb el Brexit

Amb la lliçó apresa, un nou referèndum sembla ara mateix l'opció més raonable per trobar una sortida

El Regne Unit no se'n surt. No se'n surt per marxar d'Europa. Ni per anar endavant, ni per fer caure May, rellevar-la i tornar a començar. Ni per replantejar la negociació amb la Unió Europea. Ni la 'premiere' ha sigut capaç de conduir el país a un Brexit pactat ni el laborisme encapçalat per Jeremy Corbyn ha sigut prou seriós i prou fort per fer caure May. El bloqueig paralitzador és encara més complex, perquè sobretot dins els 'tories', però també en el laborisme, hi ha faccions a favor i en contra del Brexit. La divisió, doncs, no és entre partits. I, encara, en el bloc majoritari dels 'brexiters' hi ha divisió sobre si cal tirar pel dret o no. A mesura que passava el temps la sortida del laberint s'ha fet més complicada, i l'ambient s'ha enrarit. Hi ha hagut grans dosis d'irresponsabilitat. 

Malgrat que el seu lideratge al partit estigui molt discutit, May està demostrant una gran capacitat de resistència. Està disposada a encapçalar la recerca d'un consens britànic. Molt difícil. Malgrat que el seu lideratge no sigui indiscutible, Corbyn està demostrant una gran capacitat d'insistència: no descarta una segona moció de censura (la primera s'ha decidit amb només un marge de 19 vots a favor de May) que porti a noves eleccions. Però cap de les dues vies, ni la de May ni la de Corbyn, no garanteix arribar a una solució. ¿Pot realment May liderar un acord de la societat britànica després de tot el que ha passat? ¿Poden unes eleccions donar peu a un govern cohesionat sobre el Brexit quan els dos grans partits estan mig partits sobre aquesta qüestió? La tercera via, que cada cop compta amb més padrins, seria celebrar un nou referèndum, al qual se suposa que s'arribaria amb la lliçó apresa del desgavell polític i econòmic que ha comportat el primer resultat favorable i sobretot amb informació fiable. Aquest cop els ciutadans no podrien al·legar desconeixement. Segurament és l'opció més sensata. Però la sensatesa no ha caracteritzat fins ara el procés. L'agonia es pot allargar.

El pessimisme de Brussel·les, on fa temps que es té el convenciment que el problema no és entre la UE i el Regne Unit sinó entre britànics, és comprensible. A les eleccions europees del maig ja no hi haurà escons per a un Regne Unit que, tanmateix, podria encara no haver marxat. Un contrasentit. En tot cas, encara que qui hi tingui més a perdre amb el Brexit, sobretot si és no pactat, sigui el Regne Unit, la preocupació europea està justificada. Al continent ningú no amaga les conseqüències indesitjables que el no acord pot tenir per a ciutadans, empreses i universitats. A Catalunya mateix, el món acadèmic té estrets lligams amb el britànic, tant en programes de recerca com en intercanvi d'estudiants. També en el terreny comercial i empresarial les relacions són més que notables: les patronals catalanes ja han recomanat fer plans de contingència. I ja no diguem en el camp turístic o en el de les aerolínies: Vueling i Ibèria, amb capital britànic majoritari, podrien quedar-se sense llicència per volar. L'aeroport del Prat ho pagaria car.

El Regne Unit hauria de trobar una via de sortida com més aviat millor. Per deixar de fer el ridícul. Per no seguir perdent aliats, credibilitat i pes econòmic.  

Més continguts de

El + vist

El + comentat