Salvini, un perill per a Itàlia i per a Europa

El líder ultradretà seguirà jugant a fons amb la demagògia antiimmigració i anti-Europa

Impulsat per les enquestes, que li donen un 36% dels vots (a les últimes eleccions va treure un 17%), i cada cop més enfrontat amb els seus socis de govern del Moviment 5 Estrelles (M5E), el líder populista ultradretà de la Lliga, Matteo Salvini, ha presentat una moció de censura contra el cap del seu gabinet, Giuseppe Conte, amb l'objectiu que no hi hagi més remei que anar a noves eleccions a la tardor. Una cita amb les urnes de la qual l'actual vicepresident i ministre de l'Interior pensa sortir reforçat. De fet, Salvini va embalat cap a l'obtenció del càrrec de primer ministre en un govern amb socis de les formacions de dreta. Només amb Berlusconi ja podria sumar. Tant se val que la Fiscalia del seu país estigui investigant el possible finançament de la Lliga per part del Kremlin. Salvini se sent fort. I té pressa.

L'experiment d'unir en un executiu dues formacions populistes i personalistes, amb programes en alguns punts clarament divergents –especialment en qüestions econòmiques i socials–, ja era de per si arriscada. Va costar molt que l'operació quallés i ara s'ha fet palès que estava abocada al fracàs. Un fracàs provocat, esclar. Provocat per Salvini. La llei antiimmigració, uns pressupostos expansius que Europa va estar a punt de tombar i que combinaven la retallada d'impostos que volia la Lliga amb l'extensió de programes socials defensats per l'M5E, o el projecte de tren d'alta velocitat entre Torí i Lió defensat per la Lliga i amb forta contestació a l'M5E, han estat alguns dels xocs al si del govern. Al final, el suposat exercici de pragmatisme que totes dues formacions van fer per sumar forces en realitat haurà sigut una plataforma de promoció per a l'hàbil i demagog Salvini, que amb un discurs simplista i radical, basat en convertir la immigració, Europa i un caricaturitzat progressisme en culpables de tots els mals que pateix Itàlia, haurà escalat en popularitat, guanyant clarament la batalla mediàtica no només al primer ministre, el tecnòcrata Conte, sinó també al jove líder dels 5 Estrelles, Luigi Di Maio. El cabdill de la Lliga n'ha sortit clarament vencedor. Des del ministeri de l'Interior, i fent servir també les eleccions europees com a plataforma de llançament, ara es disposa a fer un nou salt endavant. 

Salvini és un perill, per a Itàlia i per al conjunt d'Europa. La seva eventual victòria situaria en un dels grans països del Vell Continent un antieuropeista i populista d'ultradreta, algú que –prescindint de tot principi humanitari– ha volgut criminalitzar les ONG que miren de salvar vides d'immigrants i refugiats al Mediterrani; algú que s'ha aliat amb Marine Le Pen; algú que s'ha negat a participar en la tradicional celebració del 25 d'abril d'homenatge a les forces aliades i als partisans antifeixistes per la fi de la Itàlia de Mussolini; algú, en definitiva, que pot encaminar Itàlia cap a una democràcia de tall autoritari a l'estil del que està passant a Hongria o Polònia.