Sánchez i Iglesias: el risc de la irresponsabilitat

BarcelonaLa reunió d'aquest dimarts entre el president del govern en funcions, Pedro Sánchez, i el líder de Podem, Pablo Iglesias, per avançar cap a un acord que permeti al candidat socialista ser investit d'aquí dues setmanes va acabar amb un rotund fracàs. I no només això, sinó que per les paraules d'uns i altres sembla que la confiança entre els dos caps visibles de l'esquerra espanyola s'ha trencat. Els socialistes acusen Iglesias de reclamar una vicepresidència per a ell, cosa que els liles neguen. I els podemistes creuen que el PSOE actua com si tingués majoria absoluta quan en realitat li falten 53 diputats.

Tot apunta que, si no hi ha un gir radical abans del 22 de juliol, Pedro Sánchez afrontarà una investidura fallida. I s'obrirà un termini de dos mesos per arribar a un acord abans que es convoquin, de manera automàtica, noves eleccions. Fins ara sembla que el líder socialista està disposat a una repetició electoral perquè les enquestes li són favorables, però seria una greu irresponsabilitat, ja que enlloc està escrit que la correlació de forces entre esquerra i dreta es repeteixi i no sigui possible una majoria conservadora alternativa. I més en un context de desencís del votant progressista.

En aquest sentit, la negativa de Sánchez a acceptar qualsevol presència de Podem en el consell de ministres no està justificada si ens atenem al pes de cada força política. El PSOE té 123 diputats i el 28,6% dels vots i Podem 42 escons i el 14,3% dels sufragis. És cert que junts sumarien 165 escons, a 11 de la majoria absoluta, però és un xifra similar a la que tenia el PSOE durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero. La pretensió de Sánchez de governar en solitari no respon a la realitat del mapa polític, que és més divers i està més fragmentat que quan només hi havia dos partits majoritaris. Amb el 28,6% dels vots no es pot aspirar a tenir el 100% del poder executiu. Ara és imprescindible teixir aliances més àmplies i negociar acords per governar de manera compartida. I això a Europa té un nom: governs de coalició. Espanya no pot continuar sent una excepció en aquest sentit. I més quan Pablo Iglesias, en una renúncia ideològica que diu molt poc de la seva solidesa política, ja ha dit que donarà suport al PSOE en la carpeta catalana.

Perquè en última instància, i segons reconeixen des del PSOE, el principal escull per a l'acord és la qüestió catalana, que continua condicionant la política espanyola d'una manera més que evident. La pèrdua de suports del PP, l'eclosió de Ciutadans, la moció de censura contra Rajoy, la convocatòria d'eleccions del 28 d'abril... res de tot això s'entén sense la influència del Procés. I si Sánchez continua pensant que se'n pot sortir sense haver d'afrontar el problema està molt equivocat. Per això un pacte amb Podem seria un bon primer pas per demostrar que està disposat a buscar una solució. En canvi, una repetició electoral suposaria donar una segona oportunitat a una triple dreta que ja va ser derrotada el 28-A.