04/08/2020

Sánchez no pot mirar cap a una altra banda

2 min
De Botswana  al paradís fiscal:  el declivi de Joan Carles I

BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer aquest dimarts com si la marxa del rei emèrit a l'estranger en plena investigació sobre els seus fons opacs en paradisos fiscals no fos cosa seva. Es va negar a oferir les mínimes explicacions imprescindibles sobre, per exemple, el parador de l'excap de l'Estat, sobre quin ha estat el paper de la Moncloa en tot l'afer i sobre el cost que tot plegat acabarà tenint per a l'erari públic. Sánchez, tan loquaç en altres ocasions, tan donat a llarguíssimes compareixences, va escudar-se en la confidencialitat de les comunicacions entre el govern i la Casa del Rei per convertir-se en un frontó i rebutjar, una a una, totes les preguntes que els periodistes li van formular sobre aquesta qüestió.

És possible que a la sala de màquines de la Moncloa es confiï que l'agost servirà per rebaixar la tensió i que la tècnica de l'estruç pugui servir per capejar el temporal, però Sánchez s'equivoca. Una democràcia avançada ha de ser, sobretot, transparent. I el silenci de la casa reial sobre el destí actual del rei emèrit i les condicions d'aquest autoexili imposat per la pressió de la justícia és simplement inacceptable. La casa reial ha d'oferir explicacions (l'ideal seria que Felip VI se sotmetés a una entrevista periodística sense censura ni límits en les preguntes), i, si no ho fa, ho ha de fer l'executiu, que és qui governa en nom de la ciutadania.

Pedro Sánchez no pot pretendre passar de puntetes per una crisi institucional d'aquest calibre i, encara menys, pensar que d'aquesta manera ajuda a apuntalar una monarquia que trontolla. Per començar, el que trontolla és el seu mateix govern, on la incomoditat de Podem és cada cop més visible i l'escletxa amb el PSOE s'engrandeix cada dia que passa. També pot ser que Sánchez i Iglesias s'hagin repartit els papers, però els ha de quedar clar que l'espectacle d'un president i un vicepresident discrepant públicament sobre la gestió de la crisi projecta una imatge nefasta sobre la solidesa de la coalició.

La sospita que la Moncloa, a través de Carmen Calvo, ha pactat la sortida del rei emèrit amb la Casa del Rei sense informar el seu soci de govern encara és més greu. No només perquè demostra que quan es tracta de defensar el règim del 78 el PSOE va per lliure, sinó perquè ha convertit l'executiu en còmplice d'una operació opaca i que suposa la fugida a l'estranger d'una persona involucrada en diverses investigacions judicials, tot i que no hi hagi encara una imputació formal.

Cal recordar que Joan Carles I no ha ofert cap versió sobre d'on van sortir els 100 milions de dòlars que va rebre del govern saudita i després va donar a Corinna Larsen, ni sobre altres fons dipositats en paradisos fiscals. I cal subratllar, un cop més, que en el cas de la monarquia persona i institució són indestriables, i per tant no es pot pretendre dissociar una cosa de l'altra. Encara que ja no sigui rei, els ciutadans es mereixen una explicació i, si és el cas, s'ha de garantir que n'assumeixi les conseqüències judicials.

stats