El PSOE també s'embolica amb el Procés

Els socialistes han de decidir ara si llegeixen la derrota a Andalusia només en clau catalana 

EDITORIAL
EDITORIAL

La desfeta electoral del PSOE andalús en les eleccions autonòmiques ha fet aflorar de nou les diferències entre Susana Díaz, la candidata derrotada malgrat el seu nominal primer lloc, i el líder estatal del partit i president espanyol, Pedro Sánchez. Les tensions han tornat al primer pla de la família socialista, amb el Procés com a teló de fons. Díaz atribueix el fet de perdre la presidència de la Junta a l'aliança de Sánchez amb l'independentisme català. Tal com ha deixat clar aquest dimarts, aquesta aliança li va impedir centrar la campanya en els atacs al sobiranisme, com van fer els seus rivals del PP, Cs i Vox. Si es va centrar en qüestions andaluses, doncs, no va ser tant per convicció andalusista com perquè no va tenir més remei. La seva aposta era també fer servir l'espantall català. 

Lamentablement, els fets li donen la raó. L'electorat andalús s'ha deixat seduir per la retòrica de l'enemic exterior (o interior, segons com es miri) i per l'èpica nacionalista de la unitat d'Espanya. Però, també lamentablement, amb aquest únic eix d'anàlisi Susana Díaz demostra la seva incapacitat per fer autocrítica de debò: perquè, en efecte, l'onada espanyolista ha sigut la guanyadora, però si ella hagués tingut un sòlid bagatge de govern, si el PSOE andalús s'hagués regenerat a temps en lloc de perpetuar-se quatre dècades en el poder amb tics caciquils i allargades ombres de corrupció, potser el seu desprestigi no hauria sigut un camp adobat per a la demagògia patriotera, amb Catalunya en el punt de mira. El PSOE que ha encarnat i encarna Díaz representa una Andalusia victimista i una Espanya al·lèrgica a la pluralitat, és un PSOE acomplexat davant l'espanyolisme més ranci. 

Però el PSOE sembla que no li compra a Díaz el seu lament. Des de Ferraz se la responsabilitza a ella i només a ella del daltabaix: per haver-se volgut avançar i fer sola els comicis –en lloc de fer-los coincidir amb un avançament de les eleccions generals, com proposava Sánchez– i per no haver comptat amb Sánchez en campanya. Però caldrà veure si aquest retret respon a un voluntat de girar full respecte a l'ànima més jacobina del socialisme o si només respon al pols intern per desfer-se de la rival i assolir el control del PSOE andalús. No en va Sánchez necessita recuperar el terreny perdut a Andalusia si vol arribar a la seva revàlida amb possibilitats de mantenir-se a la Moncloa. Sense un bon resultat al sud, no té possibilitats d'èxit. 

Així doncs, més enllà de la batalla interna amb una Díaz en hores baixes, en el nou cicle electoral que ara s'obre –amb la perspectiva de les eleccions locals i europees primer, i les generals més endavant– caldrà veure si els socialistes segueixen jugant la carta de la moderació i el diàleg per resoldre el plet català; o si, per contra, vist l'impuls del tripartit de la dreta en clau catalana i amb el judici del Procés marcant l'agenda política, s'apunten a competir amb PP, Cs i Vox en el terreny de joc de l'espanyolisme de tota la vida. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat