Tornen les males notícies sobre el sistema educatiu
L’Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències (TIMSS per les seves sigles en anglès) del 2019 demostra que el rendiment dels escolars catalans de primària ha baixat des del 2015 i torna als nivells del 2011. En concret, fa cinc anys els escolars de 9 i 10 anys treien una puntuació de 511 punts en ciències, i ara han baixat a 504. En matemàtiques s’ha passat de 499 punts a 494. Aquests resultats s’extreuen d’unes proves que fa l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) cada quatre anys per avaluar el nivell dels estudiants de primària en aquestes matèries, que estan fortament relacionades amb el progrés econòmic.
Els resultats dels escolars catalans són especialment preocupants perquè no només se situen molt lluny de la mitjana de l’OCDE (527 punts en matemàtiques i 526 en ciències) sinó que fins i tot estan lleugerament per sota de la mitjana espanyola (502 en matemàtiques i 511 en ciències). Si es mira per territoris, es veu clarament que hi ha una correlació entre aquests resultats i els de les proves PISA, ja que en els dos casos els resultats més alts són els de Castella i Lleó (528 punts en matemàtiques) i la Rioja (527). Madrid també supera Catalunya en aquest àmbit i obté 518 punts.
Aquest informe també serveix per fixar-se en quins països encapçalen el rànquing. En matemàtiques són, per aquest ordre, Corea del Sud, el Japó, Irlanda del Nord i Anglaterra. I en ciències, Corea del Sud, el Japó, Finlàndia i Letònia.
Curiosament, la nota mitjana espanyola és superior a la de països com França, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Xile i Nova Zelanda, cosa que significa que el sistema educatiu d’aquests països, en especial el model republicà francès, també està en crisi.
De tota manera, fa temps que els experts adverteixen de la pèrdua d’habilitats científiques dels escolars catalans, que no han aconseguit consolidar la lleu pujada que es va notar entre el 2011 i el 2015. A més a més, el ministeri d’Educació ha advertit d’un augment de la bretxa de gènere en matemàtiques, ja que els nois aconsegueixen 15 punts més de mitjana que les noies. En canvi, en ciències aquesta distància s’ha dissipat.
Aquests resultats han de servir d’esperó perquè el departament implementi plans concrets per millorar el rendiment en aquestes àrees. I precisament aquest esforç és ara més necessari que mai, ja que el tancament dels centres escolars durant l’últim trimestre del curs passat amenaça amb haver creat una bretxa social més ampla entre els alumnes que han pogut seguir el curs online i els que no. Aquest curs de moment s’està salvant, però tot és encara molt fràgil.
Cal ser conscients que, al costat de la salut, l’educació ha deser una prioritat absoluta des del punt de vista pressupostari, ja que ens hi juguem el futur com a país. Si no som capaços de revertir la tendència que marca el TIMSS, a la llarga això ens farà perdre oportunitats i allunyar-nos dels països que sí que estan apostant per la formació científica.
