Trump i Putin ressusciten el fantasma de la Guerra Freda

L'anunci que Washington i Moscou suspenen l'acord sobre armament nuclear és una notícia nefasta

El president rus, Vladímir Putin, va respondre ahir a l'anunci que va fer divendres el secretari d'Estat nord-americà, Mike Pompeo, i també va suspendre el Tractat de Forces Nuclears d’Abast Intermedi (INF, per les seves sigles en anglès). Washington considera que Moscou no complia alguns aspectes del tractat i per això l'executiu de Donald Trump ha decidit tirar pel dret i no donar més oportunitats al diàleg. En concret, demanava la destrucció verificable d'un nou sistema de míssils rus, el 9MK729. S'obre, doncs, un període d'incertesa que podria acabar produint una cursa armamentística com no s'ha vist des de la Guerra Freda.

Putin i Trump estan posant en risc un acord que van signar el 1987 Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov i que va servir perquè les dues superpotències deixessin d'apuntar-se mútuament amb centenars de míssils nuclears d'abast curt i mitjà (entre 500 i 5.000 quilòmetres). Aquella signatura històrica va significar el principi de la fi de la Guerra Freda i va permetre desnuclearitzar Europa a banda i banda del Teló d'Acer. Fins a aquell moment, l'amenaça d'una guerra nuclear de conseqüències catastròfiques per a la humanitat va estar ben present i va marcar tota una generació.

Si la diplomàcia no troba una solució abans de sis mesos, que és per quan es preveu una sortida definitiva de l'INF, és molt probable que els Estats Units de Donald Trump vulguin tornar a instal·lar míssils nuclears a Europa, segurament als antics països de l'Est, que són els millors aliats de Washington i els que tenen més por de Rússia. Per la seva banda, Putin tindrà carta blanca per fer el mateix als països o territoris on té influència o bé als que controla directament, com ara la península de Crimea o Bielorússia. La conseqüència nefasta de tot plegat és que els dos líders hauran situat el món en un escenari desconegut des de fa 30 anys. Hauran ressuscitat el fantasma de la Guerra Freda.

I entremig de tots dos hi ha Europa, que es convertiria de nou en el tauler d'escacs d'aquest 'revival' dels anys 80. A les cancelleries europees preocupa i molt la política exterior de Trump. L'alta representant de la UE per a Afers Exteriors, Federica Mogherini, ja ha advertit que Europa no vol tornar a ser un camp de batalla. Però amb paraules no n'hi ha prou. Si no vol veure's arrossegada a una nova etapa de tensió militar entre els dos països, la Unió Europea ha de ser capaç de forçar els dos líders a trobar una via de solució diplomàtica. Evidentment, la majoria de països d'Europa formen part de l'OTAN i, per tant, tenen Trump per aliat, però això no és motiu per no poder plantar cara a l'inquilí de la Casa Blanca quan el que està en joc és la seguretat i el benestar dels ciutadans europeus. I a Putin també hi ha maneres de fer-li veure que ha de ser escrupolós en el compliment dels seus compromisos. El que no pot fer Europa és mantenir-se impertèrrita mentre dos líders testosterònics posen en perill tota l'arquitectura dels acords de desarmament que s'han construït en les últimes tres dècades.

El + vist

El + comentat