La UE ha de frenar el xantatge d'Hongria i Polònia

La negativa d'aquests dos països a ser fiscalitzats posa en perill els fons anticovid

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha confirmat aquest dilluns que bloquejarà en el Consell Europeu el pla de recuperació dotat amb 750.000 milions d'euros perquè els països més afectats per la pandèmia puguin refer les seves economies. Quin és el motiu? Doncs que Brussel·les, amb bon criteri, pretén vincular aquestes ajudes al compliment de l'estat de dret. Però, esclar, ni Hongria ni Polònia accepten aquests condicionants perquè els obligarien a fer reformes democràtiques o, si no les duen a terme, a renunciar als fons. I com que el seu vot és necessari per aprovar el pla, estan en condicions de fer un xantatge al conjunt de la UE.

Aquests dos països, que ja fa temps que s'han allunyat dels valors que representa la UE, plantegen un desafiament sense precedents. ¿Es pot continuar finançant governs que no respecten la separació de poders, la llibertat de premsa i que són declaradament homòfobs? És evident que no, perquè llavors s'estaria pervertint el somni dels pares fundadors de la UE de crear un espai de comerç i de llibertats i tolerància que servís de guia per a tot el món. Però alhora les regles de funcionament de la UE, que atorga el dret de veto als estats per a segons quines decisions, possibiliten aquest bloqueig.

Si la UE vol sobreviure amb els seu valors, doncs, ha de trobar la manera d'esquivar el veto hongarès i polonès per posar en marxa un pla de recuperació econòmica que no és que sigui urgent, sinó que ja fa tard. Cada setmana de bloqueig, cada dia sense aquests fons, fa més cara la factura del covid. I més quan la segona onada està ja colpejant molt fort. Per tant, l'única solució és que la UE deixi de funcionar com un club d'estats immutables i possibiliti que, per a segons quines coses, es pugui funcionar a diferents velocitats.

Alemanya, França, el Benelux, Itàlia i els països ibèrics podrien aspirar a més integració, mentre que els països de l'est són molt més gelosos de la seva sobirania. Aquesta divisió està condemnant la UE a la paràlisi i amenaça amb enfonsar-la econòmicament. Perquè mentre que els Estats Units o la Xina tenen mecanismes financers àgils per actuar en casos de crisi, la Unió Europea es veu obligada a mantenir negociacions eternes per arribar a acords que, a més, poden saltar pels aires en qualsevol moment.

Europa necessita activar aquests fons, l'operació de solidaritat intraeuropea més important des de la creació de la UE. Uns fons que, com a gran novetat, atorguen a la Comissió la capacitat d'endeutar-se. Alhora ha de ser capaç d'imposar uns mínims democràtics i de respecte a les minories dins del seu territori. I si aquesta vegada Orbán i els seus aliats se surten amb la seva, potser se salvarà a curt termini l'aprovació dels fons, però a la llarga suposarà una taca per al projecte europeu.

Ara és, doncs, el moment d'actuar, el moment perquè l'eix París-Berlín faci valer el seu pes i doni l'impuls necessari a la UE per avançar, encara que sigui al preu de deixar algú enrere. Perquè, si no, serà tot el projecte europeu el que estarà en perill.