8-M: sobren els motius

Hi ha un incentiu més per lluitar per la igualtat: frenar la involució dels Trump, Bolsonaro o Vox

La igualtat real entre homes i dones està molt lluny d'aconseguir-se. Sense negar els avenços assolits al segle XX, primer amb el moviment sufragista –per obtenir el dret a vot– i després amb el moviment d'alliberament de les dones als anys 60 –en termes sexuals, d'accés al món laboral en condicions dignes i de desemmascarament dels masclismes–, encara queda camí per recórrer. El dia a dia d'una dona a la feina i a casa, en el lleure i en tots els àmbits de la vida, dista molt de poder-se equiparar amb els privilegis de què gaudeixen els homes, a vegades inconscients i d'altres encara defensats sense rubor. Sobren, doncs, els motius per sortir al carrer. El feminisme encara és perfectament necessari. Entre altres coses perquè els canvis de mentalitat són lents i demanen persistència en la denúncia i la mobilització, demanen polítiques compensatòries, demanen educació en tots els nivells, demanen compromís i convenciment. Queda molta feina a fer, moltes injustícies a denunciar, moltes violències explícites o sordes, molts gestos de micromasclisme. 

La revolució de les dones, en aquesta nova onada que ara vivim, té dues cares: d'una banda és imparable i de l'altra està a mig fer. El segle XXI pot i ha de ser el de la igualtat real. I ho serà amb més garanties i amb més rapidesa si els homes també s'apunten a la causa, que en realitat ha de ser vista com el que és: una causa de tots. Una societat on dones i homes puguin desenvolupar totes les seves potencialitats, on tinguin la mateixa capacitat de fer sentir la pròpia veu, on sense negar les diferències òbvies s'emfatitzi la igualtat d'oportunitats, és una via més segura per al progrés de la humanitat. En un món convuls, que afronta greus amenaces com el canvi climàtic, on es manté el potencial destructiu nuclear i que viu una revolució tecnològica que pot transformar el mateix concepte d'ésser humà, la participació de les dones resulta imprescindible, crucial. No podem seguir avançant amb mitja humanitat en condicions d'inferioritat, menystinguda o, en massa casos i latituds, encara directament ignorada, castigada o sotmesa. 

La incorporació de les dones a la societat encara es fa més necessària davant la involució ideològica incentivada per la irrupció dels discursos de la nova ultradreta. Si bé és cert que el feminisme, malgrat les diferències geopolítiques, és cada cop un moviment més global, més sòlid i més madur, també ho és, per desgràcia, que està quallant la reacció que vol frenar-lo, fruit tant de la por com de la ignorància. De Trump a Bolsonaro, passant per Vox en el nostre entorn més immediat, hi ha un tradicionalisme sorollós i demagògic que fa befa de la lluita secular de les dones per afirmar i exercir els seus drets. Hi ha, doncs, un evident perill de retrocés que explica aquesta nova onada feminista reivindicativa, que va molt més enllà d'una dia emblemàtic per a la lluita. El 8-M s'està consolidant com una jornada de protesta, però la feina ha de ser diària, constant, permanent. Una feina amb la qual estem compromesos des de l'ARA, on tenim una redacció paritària, tant en el nombre global (54 dones i 54 homes) com en els càrrecs de responsabilitat (12 i 12), i on hem engegat la comunitat Ara Feminismes conscients que queda feina per fer a dins i a fora.

Més continguts de

El + vist

El + comentat