L’EDITORIAL

Els abusos a menors s’alimenten de la por i del silenci de l’entorn

El que és important és que l’entorn i els menors tinguin clar que la vergonya és dels abusadors, no de les víctimes

Ja fa anys que, afortunadament, ha canviat la sensibilitat social en relació als abusos a menors i han deixat de ser un tabú, un secret del qual ni els afectats ni el seu entorn volien parlar. El tabú és el que ha donat ales als abusadors i encara avui és el que permet que continuïn donant-se aquestes pràctiques. Però el silenci, els silencis, s’han d’acabar. És l’única manera de protegir les víctimes, d’evitar nous casos i de tranquil·litzar les famílies. Només si tothom sap que no s’amagarà mai cap abús, que s’investigarà qualsevol cas i que es protegirà les víctimes i se les animarà a denunciar, es podrà estar tranquil que no hi ha res a amagar.

Ahir i avui, a l’ARA estem publicant diverses històries de l’equip d’investigació, que lidera Albert Llimós, centrades en el tema dels abusos. Ahir ens fixàvem en el món de l’esport i explicàvem diversos casos d’entrenadors que han abusat de menors, i en alguns casos també de majors d’edat, aprofitant la seva ascendència sobre els aspirants a esportistes. Ha estat una investigació de més d’un any que deixa al descobert alguns dels casos d’abusos en el món de l’esport a Catalunya. Paral·lelament, l’equip també ha investigat el cas de mossèn Tomàs, de 91 anys, a Vilobí d’Onyar, amb nombrosos testimonis del poble que expliquen com la seva impunitat va ser vox populi al llarg dels trenta anys que va ser rector del poble. Finalment, també donem a conèixer un nou cas relacionat amb el germà Andreu Soler a Montserrat, que aquesta setmana ha estat notícia per la denúncia feta per l’exescolta Miguel Hurtado.

Tant en el cas de l’esport com en el dels religiosos es repeteix l’esquema que persones molt respectades per les famílies, i sovint admirades o temudes pels menors, s’aprofiten del seu poder i de la debilitat dels nens o nenes per abusar-ne i assegurar-se del seu silenci. La por, la vergonya, la desconfiança i a vegades el convenciment que ningú els creurà fan que les víctimes estiguin anys sense explicar res o, fins i tot, sense voler recordar-ho. És sorprenent com molts no agafen consciència que van patir abusos fins que es fan grans i s’adonen del que allò els va suposar.

No es tracta, per descomptat, de criminalitzar tot un col·lectiu. En el món de l’esport hi ha una majoria de professionals que fan una feina excel·lent amb milers de nens i que són els primers interessats a denunciar qualsevol actuació sospitosa que puguin veure en el seu entorn. Tampoc en l’entorn religiós es pot criminalitzar tot el conjunt per les actuacions d’una minoria. El que és important, però, és que l’entorn i els menors tinguin clar que la vergonya és dels abusadors, no de les víctimes, i que no se’ls pot imposar a sobre la condemna del silenci.

Més continguts de

El + vist

El + comentat