Un acord que deixa el Parlament en precari
BarcelonaEl Parlament de Catalunya va viure ahir una nova jornada agònica, amb la suspensió final del ple de política general. L'excepcionalitat del moment, amb presos polítics i exiliats, certament fa molt difícil el desenvolupament normal de la vida política, tant pel que fa a l'acció de govern com a la parlamentària. Dit això, i fent servir la cita atribuïda a Tarradellas, l'únic que no es pot permetre un polític és fer el ridícul. I el que va passar ahir va ser ridícul: l'acord a què van arribar 'in extremis' JxCat i ERC finalment no va ser acceptat pels lletrats de la cambra. Mentre que els diputats presos d'ERC, Junqueras i Romeva, ja havien seguit les instruccions dels lletrats per delegar el seu vot, no ho van fer així els de JxCat, la fórmula dels quals –acceptada a última hora pels republicans– ha portat a aquesta nova situació, que aboca el Parlament a una més que probable inoperància política. Tant Cs com el PSC ja han anunciat que impugnaran la decisió i l'elevaran al Tribunal Constitucional, el qual, seguint l'opinió dels lletrats, pot conduir l'hemicicle del Parc de la Ciutadella a un bloqueig 'de facto'. Entrem, doncs, en un nou escenari de precarietat política de la màxima instància de la sobirania popular.
L'acord de JxCat i ERC pot ser fàcilment utilitzat per l'unionisme per desacreditar la majoria independentista, acusant-la de voler saltar-se la pròpia legalitat parlamentària i fent-la responsable de la paralització de la cambra. Tenint en compte que els dos grups, en la pràctica, ja havien acceptat que els diputats presos o exiliats no podrien exercir com a tals, costa d'entendre aquest pols de JxCat –de conseqüències tan greus– amb l'objectiu que, nominalment, no hi hagi renúncia. A vegades sembla que es confongui la fermesa en les conviccions amb la rigidesa en les formes, tot i que les conseqüències siguin clares. ¿Es pot permetre el país, i singularment l'independentisme, la paràlisi del Parlament fins a noves eleccions? ¿El Govern realment aspira a governar i a aprovar uns pressupostos? Amb un Parlament les votacions del qual siguin sistemàticament impugnades, tot això és inviable. Deixar en l'aire l'operativitat de la principal institució de la sobirania popular fa un trist favor al missatge republicà compromès amb la consecució d'un país de més qualitat democràtica. Hi ha moltes maneres d'evidenciar l'excepcionalitat i injustícia a què està sotmesa avui la vida política catalana que no comporten posar en risc el funcionament de la cambra catalana.
En el rerefons d'aquesta nova crisi política hi ha, de nou, la manca d'una estratègia compartida dins l'independentisme i, més concretament, dins la majoria de govern. Mentre que els republicans creuen que cal aparcar la unilateralitat per consolidar la majoria social sobiranista, des de JxCat (tot i les friccions internes amb el PDECat) es prioritza la visualització de l'excepcionalitat i, per tant, el xoc amb l'Estat, com ha quedat clar amb l'ultimàtum llançat pel president Quim Torra a Pedro Sánchez.
