L'alcaldia de Barcelona es decidirà per un grapat de vots
BarcelonaLes eleccions a l'alcaldia de Barcelona es presenten més disputades que mai, amb dos candidats, Ada Colau i Ernest Maragall, virtualment empatats, segons l'enquesta del CIS. El sondeig, realitzat abans de les eleccions generals del 28 d'abril, atorga una dècima d'avantatge a l'actual alcaldessa, un 23% del vot contra un 22,9%, una diferència que li permet aspirar a tenir un regidor més (10-11), tot i que Maragall està en condicions d'empatar (9-11). El marge d'error de l'enquesta, d'un 3,6%, porta a pensar que aquesta dècima d'avantatge pot ser insignificant, i que per tant es pot donar la victòria de qualsevol dels dos pràcticament al 50%. El resultat final, doncs, es podria decidir per un grapat de vots.
L'altra lectura interessant que es pot fer de l'enquesta és aparentment contradictòria amb aquesta lluita aferrissada per controlar el consistori, i és que l'única majoria viable i estable de govern passa precisament per un pacte entre els comuns i ERC. Els tres partits independentistes sumats arribarien als 19 escons en el millor dels casos, a dos de la majoria absoluta. I un pacte dels anomenats constitucionalistes encara es quedaria més enrere: el PSC, Cs i el PP sumen 16 regidors com a màxim.
La campanya de les municipals, doncs, comença amb el focus posat a Barcelona, on ERC desafia l'hegemonia conquerida fa només quatre anys pels comuns d'Ada Colau, i amb la incògnita de si els republicans confirmaran la seva línia ascendent a la resta del territori, on tant el PSC com JxCat es disposen a defensar els seus respectius feus.
A la resta de l'Estat el sondeig preveu una àmplia victòria de l'esquerra, que podria recuperar la Comunitat de Madrid després de 24 anys, i confirmar Manuela Carmena al capdavant del consistori de la capital espanyola. És especialment destacable la victòria de Joan Ribó a la ciutat de València i l'enfortiment d'una majoria d'esquerres encapçalada per Compromís, així com la desfeta de la dreta a les Balears.
Si els pronòstics es compleixen, el PP de Pablo Casado només podrà governar a Múrcia i a Castella i Lleó amb el suport de Cs i Vox. Ara bé, la formació d'Albert Rivera, que aspira a plantejar el 26-M com una segona volta del 28-A, no augmentaria la seva quota de poder autonòmic i, encara pitjor, es quedaria lluny de fer el 'sorpasso' als populars. Això es veu més clarament en el resultat de les europees, on, segons el CIS, els taronges tornaran a quedar a prop però per darrere dels populars. Seria un greu revés per a l'estratègia electoral de Rivera, que s'ho ha jugat tot a una sola carta: superar el PP de Casado.
El 26 de maig a la nit sortirem de dubtes i sabrem si es confirmen aquests resultats. Fins a aquell dia la ciutadania ha de reclamar un debat rigorós i seriós sobre el futur de les seves ciutats i pobles. I també prendre consciència de la importància d'unes eleccions europees en què es posarà a prova la fortalesa de l'extrema dreta i dels euroescèptics. Des del municipi més petit fins a l'Europarlament, tots els vots ajuden a dibuixar quin món volem.
