L'aliança PP-Vox posa Cs contra les cordes

El PP confia en la seva llarga experiència per poder controlar Vox i limitar la seva influència

El PP de Pablo Casado va tancar divendres un acord amb el partit d'extrema dreta Vox per pactar allà on sumin majoria i no necessitin els vots de Cs per obtenir-la. Aquesta circumstància es dona en ajuntaments com el d'Almeria, El Ejido, Ceuta, Pozuelo, Majadahonda o Santa Pola (Baix Vinalopó). Aquest pas té moltes més conseqüències de les que pot semblar a primera vista. D'entrada desmenteix qualsevol teoria sobre el suposat gir al centre de Casado després de les eleccions del 28-A. El seu partit pactarà i compartirà governs amb una formació que està explícitament en contra de principis fonamentals de la Constitució com el dret a l'autonomia dels territoris, i que qüestiona pilars bàsics del consens democràtic com la lluita contra la violència de gènere.

El PP confia en la seva llarga experiència per poder controlar Vox i limitar la seva influència. Però l'experiència europea demostra que quan s'hi pacta, aquests partits solen infiltrar la seva agenda en la dels partits grans i aconsegueixen tenir-hi molta més influència de la que els correspondria pels seus vots. És evident que el PP fa el pas per retenir el màxim de poder institucional (que vol dir recursos i llocs de treball), però el preu que en pot pagar en el futur pot ser molt alt.

Però a qui afecta directament aquesta aliança és a Ciutadans, sobretot després d'haver fracassat en el seu intent de culminar el 'sorpasso' al PP a les eleccions municipals, autonòmiques i europees. La formació d'Albert Rivera va fer el salt a Madrid amb la idea de convertir-se en un partit frontissa que pogués pactar a dreta i esquerra, però després de la moció de censura va decidir declarar la guerra al PSOE de Sánchez imposant-li un cordó sanitari. D'aquesta manera, se situava clarament a la dreta i li disputava l'hegemonia d'aquest espai al PP. Ara Rivera es troba que no pot pactar amb el PSOE (ni amb Podem, ni amb sobiranistes), i que només pot fer-ho a la seva dreta. I allà hi troba un tercer en discòrdia, Vox, que en molts casos és necessari per sumar més que l'esquerra.

A la seu dels taronges es deuen estar fent la pregunta del clàssic de Lenin: què fer? El dilema a què s'enfronta és terrible, perquè el seu electorat l'ha votat amb el compromís explícit que els seus vots servirien per desallotjar l'esquerra, cosa que ha fet que una part dels seus votants centristes hagin fugit cap al PSOE. La sensació és que faci el que faci perd. Si accepta formar part d'aliances amb el duet PP-Vox, la seva imatge de partit liberal i centrista quedarà tacada per sempre. Però si intenta rectificar l'aposta d'Albert Rivera i assajar pactes amb el PSOE en alguns llocs, pot quedar-se sense la majoria dels seus votants actuals, de perfil clarament conservador.

L'única cosa que sembla clara és que a partir del 15 de juny Vox entrarà a formar part de molts equips de govern municipal espanyols de la mà del PP, que s'haurà convertit en còmplice de l'extrema dreta. L'únic que faltarà determinar és si Cs se suma o no a aquesta operació de blanqueig.

Més continguts de