Sánchez haurà de fer un pas més per aprovar els pressupostos

Aquests pressupostos són més una arma política que un projecte realista

EDITORIAL
EDITORIAL

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder de Podem, Pablo Iglesias, van segellar ahir la seva aliança amb un pacte sobre els pressupostos que configura un projecte polític progressista de llarg abast. La característica principal de l'acord és que certifica el gir a l'esquerra del PSOE que ja va prometre Pedro Sánchez quan va guanyar les primàries del partit contra els 'barons', i que ara es plasma amb mesures com la pujada del salari mínim fins als 900 euros, la proposta estrella de totes les anunciades ahir. A més a més, l'acord permet a Sánchez presentar davant l'opinió pública un programa alternatiu al del PP amb el suport de més de 150 diputats, i sobretot li servirà per retratar PP i Cs, als quals podrà acusar de manllevar 6.000 milions als espanyols si no accedeixen a aprovar el sostre de despesa.

La jugada és aparentment rodona: reforça Sánchez com a president, dona aire a Iglesias com a principal soci de govern i deixa descol·locada l'oposició de dretes. Però la realitat és que els pressupostos, a hores d'ara, són lluny de poder-se aprovar perquè són necessaris els vots d'ERC, el PDECat i el PNB. Aquesta dificultat és el que explica en part el contingut expansiu dels pressupostos, que semblen pensats més com a arma política que com un projecte que s'hagi de dur a terme de manera efectiva.

Tot i així, hi ha coses que realment són passos en la bona direcció, com ara la pujada del salari mínim, les mesures per controlar els preus del lloguer, l'exigència de consentiment exprés perquè una relació sexual no sigui considerada delicte, la rebaixa de l'IVA dels productes d'higiene femenina i la igualació del permís de paternitat al de maternitat. També són bones notícies l'augment de les ajudes a la dependència, a la investigació i l'objectiu d'universalitzar l'accés a l'escola en el període de 0 a 3 anys, però en aquests casos és obligat preguntar-se d'on sortiran els diners, ja que bona part dels 6.000 milions extres permesos per Brussel·les han d'anar destinats a pagar la millora de les pensions promesa en el seu dia per Rajoy. La part de fiscalitat del pacte, que inclou una pujada de l'impost de societats i de l'impost de patrimoni per a les grans fortunes, no sembla que sigui suficient per equilibrar les despeses amb els ingressos.

En aquest context, els partits independentistes han d'intentar ser hàbils i no aparèixer davant l'opinió pública com els culpables que no s'aprovin uns pressupostos de fort accent social. Per això no té cap sentit tancar-se en banda a negociar, ja que la debilitat de l'executiu socialista hauria de permetre treure'n recursos per a les empobrides arques públiques catalanes. Ara bé, el govern socialista també ha de ser conscient que no pot afrontar una negociació seriosa com si no hi hagués presos polítics o exiliats, perquè en última instància la decisió dependrà, entre d'altres, d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Sánchez hauria de ser valent i completar aquest gir a l'esquerra amb un gest clar amb els presos i exilliats. Només així demostraria voluntat real d'aprovar els pressupostos.

Més continguts de

El + vist

El + comentat