Aval judicial a la protecció territorial

PalmaUna sentència del Tribunal Suprem torna a posar sobre la taula el debat sobre els efectes econòmics de protegir territori. La sentència anul·la la decisió del Tribunal Superior de Justícia que ordenava al Govern indemnitzar amb 1,6 milions d'euros la promotora de tres parcel·les del Vilà de Pollença, després que la Llei de mesures urgents del Pacte hagués protegit la zona declarant-la ANEI i n'hagués evitat la urbanització. El Govern del PP, sobretot quan arribà al poder, havia creat certa alarma amb les peticions d'indemnitzacions milionàries que feien els promotors davant els jutjats en contra de les mesures de protecció impulsades pel Pacte. Fins i tot utilitzà aquest argument, el del suposat cost econòmic que té protegir, per permetre urbanitzacions en espais que s'havien protegit. Un dels qui més emprà aquests arguments fou el conseller responsable de Territori, Biel Company. I ara resulta que, arran d'un recurs del Govern, el Tribunal Suprem li dóna la raó en aquest cas de Pollença, però li tira per terra l'argumentari emprat en altres casos per tornar enrere proteccions.

No és la primera sentència en aquesta direcció que dicten els tribunals, que no són partidaris d'indemnitzar els promotors per les seves expectatives de negoci sinó només per la despesa real efectuada. El Tribunal Superior de Justícia també rebaixà la indemnització per protegir Montport (Andratx) dels 34 milions que reclamaven els promotors a un milió. Tant en un cas com en l'altre es posa de manifest que el Govern no només havia de tenir en compte les peticions milionàries dels promotors a l'hora de prendre decisions sinó també les resolucions dictades anteriorment per la Justícia. Llevat que l'argument només fos un pretext per qüestionar les mesures de protecció portades a terme pel Pacte i crear un clima favorable per prendre decisions que afavorien la urbanització.

Val a dir que el context econòmic, sobretot per la crisi del sector immobiliari i de la construcció que s'ha viscut els darrers anys, s'ha convertit en un aliat del territori perquè ha encallat projectes que en altres èpoques ja s'haurien materialitzat. Però el context sembla que comença a canviar i potser en un futur proper decisions que s'han pres amb el pretext de les indemnitzacions milionàries podrien tenir conseqüències. Caldrà que el nou Govern, el que surti de les urnes, es plantegi si convé aplicar noves restriccions per evitar que un auge de la construcció ocupi territori que meresqui ser preservat.