L'amenaça d'un front ultra d'abast europeu

Salvini pretén acabar amb la UE des de dins, posant un peu a les institucions europees

El vicepresident italià i líder de la Lliga Nord, Matteo Salvin i, va presentar dilluns el seu projecte per crear una aliança de l'extrema dreta a tot Europa que es converteixi en el principal grup al Parlament Europeu. Ho va fer, això sí, acompanyat només de tres partits menors en el tauler europeu: Alternativa per a Alemanya –un partit que està creixent a costa de la CDU de Merkel– i els ultres finlandesos i danesos. Per contra, no hi havia ni la francesa Marine Le Pen ni l'holandès Geert Wilders ni, sobretot, l'hongarès Viktor Orbán, que encara es manté a dins del Partit Popular Europeu. Tampoc hi havia Vox, però no s'ha de descartar que tots aquests partits acabin articulant l'aliança després de les eleccions europees del 26 de maig i no abans.

És bastant lògic que abans d'unes eleccions, partits que són de base nacionalista i identitària, i contraris al projecte europeu, vulguin aparèixer davant dels seus respectius electorats de bracet d'altres partits 'estrangers'. De fet, cada extrema dreta té una idiosincràcia diferent. Així, per exemple, Salvini es declara admirador de Putin, mentre que els ultres hongaresos i els polonesos són profundament antirussos i partidaris dels Estats Units, i més ara amb Donald Trump. La seva aversió als valors liberals europeus, però, els uneix.

Per això no es pot menystenir el poder desestabilitzador per a Europa que tindria un nombrós grup antieuropeu que pogués parlar de tu a tu amb les grans famílies ideològiques europees: des dels conservadors fins als verds, passant pels socialdemòcrates. Salvini ja ha demostrat la seva ambició per liderar aquest moviment amb la idea que acabi sent un cavall de Troia a dins de les institucions europees. El vicepresident italià vol una Europa on els estats recuperin sobirania i treure poder a Brussel·les. I per fer això necessita posar un peu al cor de la Unió, és a dir, a l'Europarlament. Si s'aconsegueix una minoria de bloqueig suficient podria tirar enrere molts projectes i fer servir la cambra com a altaveu de les seves tesis. De manera que més val prendre's seriosament l'amenaça. Darrere l'aparença fatxenda i histriònica de Salvini s'hi podria amagar un estrateg desitjós de passar a la història com l'home que va posar fi al projecte d'una Unió Europea dels ciutadans per reduir-la a un simple club d'estats (que és el que essencialment sempre ha estat, sigui dit de passada). I no cal dir que en el moment d'extrema fragilitat que viu la UE amb el Brexit un bon resultat de la ultradreta podria acabar sent catastròfic.

Per aquest motiu caldrà mobilitzar-se contra l'extrema dreta també a les eleccions europees del maig, i no només a les generals o les municipals. Els Salvinis, Orbáns i Abascals tenen clara l'estratègia: ocupar el màxim de parcel·les de poder i imposar la seva agenda als partits conservadors. En el cas espanyol, no cal dir-ho, estan tenint un èxit notable. Ja no els cal ni governar. En tenen prou amb la influència externa. I com més alt arribin els seus tentacles, més perillosos seran els seus efectes sobre la vida de les persones i el futur de la democràcia liberal.

Més continguts de