2018, un any amb accent femení
BarcelonaA les passades eleccions legislatives nord-americanes, les anomenades 'mid-term' del mes de novembre, va passar un fenomen sociopolític molt important: prop del 60% de les dones van votar per candidats demòcrates, un biaix que al capdavall resultaria cabdal perquè Trump perdés el control de la Cambra de Representants. Però la revolució va anar molt més enllà. Moltes de les noves figures polítiques que han sorgit d'aquestes eleccions són dones, com la congressista Alexandria Ocasio-Cortez o la senadora per Tennessee Marsha Blackburn. I per primera vegada han arribat al Congrés dues representants indígenes, Deb Haaland i Sharice Davids, i dues musulmanes, Rashida Tlaib i Ilhan Omar. Ara tothom té clar que si algú pot evitar la reelecció de Trump el 2020 és la mobilització del vot femení i el de les minories.
Aquest despertar del poder de les dones es va fer evident el dia 8 de març, quan centenars de milers de dones van prendre els carrers d'una manera com no s'havia vist mai. Als de Barcelona, però també als de València, Madrid i altres capitals europees, es va poder veure una comunió entre dones de diferents edats, estrats socials i fins i tot ideologies. La mobilització va desbordar els límits del feminisme clàssic i es va posar en evidència l'existència de moltes sensibilitats feministes que intenten fugir dels estereotips i penetrar en àmbits, com ara l'empresarial, que fins ara semblaven vedats. La gran victòria del feminisme l'any 2018 va ser que tothom ha hagut d'alinear-se amb les seves reivindicacions, fins i tot els partits conservadors com el PP i Cs. A l'altra cara de la moneda hi ha el rebrot d'un antifeminisme retòric que no és més que masclisme recalcitrant en formacions d'extrema dreta com ara Vox. I casos com la sentència de la Manada van posar de manifest el pes del masclisme ideològic en bona part de la judicatura.
Tot plegat ha fet que les dones hagin tingut un protagonisme especial durant tot l'any 2018. Algunes, com Theresa May, han estat constantment en l'ull de l'huracà per la negociació del Brexit. May ha demostrat una capacitat de resistència, o resiliència, certament formidables. D'altres han vist com passaven de governar Espanya a l'ostracisme més absolut, com Soraya Sáenz de Santamaría. D'altres, com Carme Forcadell i Dolors Bassa, representen la dignitat dels presos polítics però no tenen els protagonisme dels seus companys homes. A l'ARA hem seleccionat 18 dones per repassar els fets més destacats de l'any 2018. Algunes són molt conegudes, com Ada Colau o Rosalía, d'altres són anònimes, com la metge Meritxell Sánchez-Amat o la professora d'institut Mercedes Donaire. És a través de les seves històries que els proposem aquest viatge per l'any que estem a punt d'acabar, i que, més enllà dels titulars de les notícies, serà recordat com l'any en què moltes dones van dir prou i van decidir alçar la veu contra unes estructures de poder que encara avui els són hostils.
