L'arribada dels presos i la voluntat negociadora del PSOE

Els socialistes han de posar sobre la taula el seu projecte i mostrar en què es diferencia del del PP

L'arribada de Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a les presons catalanes de Lledoners i Puig de les Basses, i el trasllat imminent de Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull, és una bona notícia, sobretot per a les famílies dels presos polítics, obligades fins ara a fer centenars de quilòmetres per poder-los veure de vegades uns minuts a través d'un vidre, però la situació política a Catalunya és a anys llum d'estar normalitzada. De fet, les imatges de l'arribada dels presos i les vicissituds d'un trasllat fet per etapes han tornat a reactivar les mobilitzacions de la ciutadania, que es culminaran la setmana vinent amb una gran manifestació a Barcelona. Perquè com més informació disponible hi ha sobre els fets de l'octubre passat, com la revelada pel documental '20-S', més indignació hi ha amb una presó preventiva completament arbitrària i injustificada.

Aquest és el teló de fons de la reunió de dilluns que ve a la Moncloa entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president català, Quim Torra. Perquè per molt que el PSOE vulgui rebaixar la tensió i estigui disposat a obrir un diàleg bilateral amb el govern català, cosa que està per veure, la interferència del procés judicial continuarà sent un obstacle gegantí. De fet, és inviable pensar en una solució al conflicte mentre hi hagi presos i exiliats.

Ara bé, ¿això és raó suficient per renunciar a fer política i mirar de millorar la vida dels catalans a través de l'acció de Govern i la negociació amb Madrid? No. En realitat, la visita del president Torra a la Moncloa ja és un gest en ell mateix, ja que el diàleg és una praxi que reclama pràctica. Els equips de la ministra Meritxell Batet i de la consellera Elsa Artadi treballen perquè aquest diàleg pugui donar algun fruit concret. De fet, la ministra va posar ahir sobre la taula que hi ha qüestions referents a inversions en infraestructures i a finançament autonòmic que volen tractar amb Catalunya.

El president Torra ha de fer arribar a Sánchez la indignació general que hi ha a Catalunya amb la situació dels presos i exiliats i ha de poder plantejar que Catalunya té dret a l'autodeterminació i que una majoria voldria poder-lo exercir en un referèndum vinculant per a Espanya. Així mateix, Torra ha d'escoltar el que li hagi de dir Sánchez sobre aquesta i altres qüestions.

Caldrà veure si Sánchez és capaç d'anar més enllà de les bones intencions i de fer propostes concretes que ajudin a rebaixar la tensió i crear un clima propici a la negociació. El nou govern espanyol ha de decidir si el seu projecte per a Catalunya és el mateix que tenia el PP o és diferent, i per tant són ells els que ara han de posar la seva oferta sobre la taula, els que han de demostrar si van de debò o no. El repte dels pròxims mesos serà combinar l'acció política de denúncia de la situació que pateixen els presos i exiliats amb la governança per a tothom i la defensa dels interessos dels catalans en tots els fòrums possibles, sobretot els bilaterals amb l'Estat. No serà fàcil ni serà un escenari apte per a impacients, però aquest serà el tauler de joc.

Etiquetes

Més continguts de