L'atur envia senyals molt preocupants

Les xifres de l'agost pronostiquen una tardor molt difícil

Fins i tot en un context tan difícil per a l'economia com l'actual, els economistes no esperaven unes xifres tan dolentes de l'atur a Catalunya aquest mes d'agost. Ara mateix hi ha 11.293 aturats més que al juliol, quan justament l'ocupació s'havia recuperat una mica. Però l'efecte dels rebrots i les restriccions que s'han hagut d'aprovar en plena temporada turística, sumats al fet que diversos països van desaconsellar als seus ciutadans viatjar a Catalunya, han enfonsat l'activitat del sector, sobretot a la costa. La realitat és que avui tenim un 30% més d'atur del que hi havia fa un any, i això que aquestes xifres estan maquillades encara per la gran quantitat de treballadors que estan acollits a un ERTO justificat per la pandèmia. Els senyals, doncs, són molt preocupants.

Patronals, sindicats i govern espanyol negocien a hores d'ara que aquests ERTO s'allarguin en el temps per evitar una allau d'aturats. És una petició legítima i lògica, però també és cert que els recursos públics, tot i la possibilitat d'endeutar-se, no són il·limitats. Foment demana que els ERTO es mantinguin de forma indefinida i en tots els sectors econòmics, però aquesta és una mesura difícilment assumible. La Generalitat té una postura més raonable i proposa que durin fins que s'acabin les restriccions imposades pel covid. En casos concrets, com el de les Illes Balears, que viu gairebé exclusivament del turisme estranger, és evident que si no hi ha un allargament dels ERTO en aquest sector hi pot haver un autèntic drama social. Per això demà es farà una reunió a Palma on s'espera poder presentar un acord.

L'executiu espanyol, i també el català, té la difícil missió de prioritzar quins sectors vol salvar amb els diners que arribaran d'Europa i de quina manera aprofita aquests recursos per reorientar el model econòmic. Ha arribat l'hora, doncs, de prendre decisions. En el curt termini és evident que s'ha de fer el que calgui per evitar una catàstrofe social, però també cal actuar pensant en el llarg termini, en quina economia volem tenir després de la pandèmia.

Una bona idea seria veure què estan fent els països del nostre entorn. A Alemanya, per exemple, s'han allargat els ERTO fins a finals del 2021 i l'estat es fa càrrec d'entre el 60% i el 87% del sou del treballador, en funció de la reducció de la jornada laboral. Això sí, a canvi el treballador inverteix part d'aquests diners en formació i aprofita per qualificar-se. França també ha adoptat un sistema similar. L'objectiu és que les empreses no es vegin obligades a tancar i es perdin així per sempre els llocs de treball.

El perill és justament aquest, que si la recuperació no és prou ràpida milers d'empreses no puguin resistir tant de temps en aquestes condicions tan precàries i vagin quedant-se pel camí. Ara mateix moltes resisteixen amb la respiració assistida de l'Estat. Per això –un cop s'ha fet l'enorme esforç d'aguantar-les fins aquí– no tindria cap sentit deixar-les morir abans que l'economia es recuperi, perquè llavors sí que hauran sigut uns diners perduts.

El + vist

El + comentat