Una campanya electoral amb Catalunya de fons

Mentre que a Catalunya cada vegada es va teixint un consens més ampli en contra de la repressió i a favor del dret a decidir (el famós 80%), Espanya està cada vegada més dividida

No és cap novetat, però no per això s’ha de deixar de denunciar. La campanya electoral que estan protagonitzant les dretes espanyoles és altament irresponsable. No només pel que fa a Catalunya, on la candidata popular Cayetana Álvarez de Toledo no té problemes a qualificar els dos milions de votants independentistes de “xenòfobs” i “supremacistes”, sinó també per a la resta de l’Estat, on el PSOE i Podem són titllats cada dia de traïdors i coses pitjors. La dreta vol fer de l’estratègia de la crispació el camí més curt per tornar al poder, encara que sigui al preu de provocar una greu fractura social. Justament allò de què acusen els independentistes catalans. En aquest sentit, cal subratllar l’habilitat d’Álvarez de Toledo per aprofitar electoralment els d’altra banda lamentables incidents a la UAB. Cert independentisme hauria de reflexionar seriosament sobre a qui beneficien els seus actes.

El més curiós del cas, però, és que mentre que a Catalunya cada vegada es va teixint un consens més ampli en contra de la repressió i a favor del dret a decidir (el famós 80%), Espanya està cada vegada més dividida i, el que és pitjor, amb una dreta radicalitzada i fortament influenciada pels extremistes de Vox. Serà molt important que el 28-A tant el PP com Cs i Vox tinguin un resultat marginal a Catalunya i, en canvi, s’imposi una majoria a favor de buscar solucions polítiques al conflicte a través del diàleg i la negociació.

Això és el que diu precisament en una entrevista a l’ARA la candidata socialista Meritxell Batet, però caldria recordar que una solució política efectiva ha de poder donar resposta a la demanda, àmpliament compartida, d’un referèndum d’autodeterminació. Pedro Sánchez haurà de ser valent si de veritat vol disputar a la dreta l’hegemonia sobre la idea d’Espanya. I això implica reconèixer la plurinacionalitat de l’Estat.

Per la seva banda, els independentistes haurien d’aprofitar la campanya per fer pedagogia sobre les dificultats objectives que afronta el seu projecte. No per renunciar-hi, evidentment, però sí per fixar un camí més realista i transitable per assolir-lo.

En aquest sentit és positiu que en els seus discursos polítics tant ERC com JxCat posin l’accent en el referèndum pactat. L’exercici de l’autodeterminació només podrà ser efectiu amb un referèndum vinculant i reconegut per la comunitat internacional, i això difícilment es produirà sense un acord amb l’Estat. I mentrestant, a més a més, els diferents partits han de poder-se explicar sobre els seus diferents models de societat i les seves receptes per millorar la vida de la gent. Perquè la política també és això.

Més continguts de

El + vist

El + comentat