Els ciutadans de Hong Kong planten cara a les urnes
BarcelonaHong Kong s'està convertint, gràcies a la determinació i persistència del moviment pro democràcia, en una autèntica pedra a la sabata del règim xinès. El mateix dia que una investigació de mitjans internacionals destapava l'internament massiu de persones de l'ètnia uigur per aplicar-los programes de rentat de cervell, les eleccions locals de Hong Kong van suposar una victòria esclatant dels candidats pro democràcia, mentre que els proxinesos van ser escombrats. En unes eleccions que s'han vist com un plebiscit sobre Pequín, els opositors s'han imposat en 17 dels 18 districtes de l'excolònia i han obtingut el 76,1% de les regidories en joc.
El resultat és molt significatiu perquè tradicionalment aquestes eleccions tenien una participació inferior al 50% i aquest diumenge s'ha enfilat per sobre del 70%, cosa que significa que el pols amb la Xina dels hongkonguesos s'ha traslladat ara dels carrers a les urnes i –encara més important– que la "majoria silenciosa" a favor de Pequín que pregonaven els candidats proxinesos no existeix. El resultat electoral deixa en una situació molt delicada l'actual governadora de l'excolònia, Carrie Lam, que ha hagut d'admetre el revés polític que ha patit: "Escoltaré les opinions de la població humilment i reflexionaré seriosament", va dir. Tot i així, no sembla que Lam hagi de dimitir, almenys de manera immediata, tal com demanen els manifestants des de l'inici de les protestes.
Els líders del moviment pro democràcia ja han avisat que aquests resultats electorals no aturaran les protestes, i de fet encara hi ha un grup d'estudiants que resisteixen el setge policial a l'interior de la Universitat Politècnica. La suma de mobilitzacions i resultats electorals s'ha demostrat exitós per al moviment, que encara aspira a forçar la dimissió de Lam. Les urnes han escombrat l'establishment proxinès de l'illa, que vivia confortablement protegit per Pequín fins a l'inici de les protestes, i que ara veu amb pànic com no compta amb el suport popular.
Tot i l'entrebanc que suposen aquests resultats per a Pequín, els hongkonguesos no es poden fer gaires il·lusions sobre un canvi d'actitud de la Xina. Recordem que els manifestants defensen el règim democràtic que van heretar de la Gran Bretanya i s'oposen a la integració de l'excolònia en la Xina, amb la consegüent pèrdua de drets. Aquesta integració està prevista que passi el 2047, 50 anys després de l'acord entre Londres i Pequín per transferir el control de la ciutat.
El problema per a la Xina és que a Hong Kong, un centre econòmic de primer ordre amb forta presència estrangera, no pot aplicar la mateixa política que a la província de Xin Jiang, on viu la minoria uigur, de religió musulmana. Allà s'està intentant esborrar la cultura iugur per substituir-la per la xinesa d'una manera que recorda algunes populars sèries distòpiques: amb camps de reeducació i empresonaments massius. La comunitat internacional, però, no gosa aixecar la veu, ni per una cosa ni per l'altra, perquè al darrere hi ha la Xina. Però ¿fins quan es podrà resistir tanta infàmia?
