02/11/2020

No podem caure en el parany del relaxament

2 min
Cues llarguíssimes a l'entrada del CAP Just Oliveras de l'Hospitalet de Llobregat, aquest dimarts.

BarcelonaDesprés de moltes setmanes de missatges alarmants i pessimistes, aquest dilluns les autoritats sanitàries catalanes han volgut donar arguments per a l'esperança. L'indicador que marca la velocitat de transmissió del virus, la taxa de contagi, ha passat d'1,62 a 1,12 en els últims dies. El primer objectiu és baixar-la per sota de l'1, perquè això voldrà dir que cada infectat només contagia una persona o menys d'una. Si la tendència es manté, en els pròxims dies aquesta rebaixa s'hauria de traslladar a la resta d'indicadors, com ara la incidència acumulada.

Però cal tenir clar que això encara no ha passat. La incidència acumulada continua pujant i se situa en els 780 infectats cada 100.000 habitants en els últims 14 dies, i la pressió sobre la primària, els hospitals i les UCI no para d'augmentar. Els pròxims dies i setmanes seran molt difícils i el sistema sanitari serà posat a prova un altre cop, per això no es pot afluixar i cal ser responsables i actuar amb sentit de la col·lectivitat.

El missatge que cal transmetre és que les mesures que s'han pres en les últimes setmanes, especialment traumàtiques per al sector de la restauració, comencen a tenir efecte. Però som tot just al principi de la cursa per doblegar la corba. Els sacrificis, com ara l'autoconfinament i la reducció de la interacció social forçada, serveixen per reduir la circulació del virus. Ja ho vam veure a la primera onada i ho veurem en aquesta, tot i que alguns estudis apunten que el covid-19 és ara més contagiós que al mes de març.

És evident que hi ha motius per al descontentament i el malestar amb la gestió política de la pandèmia, però la primera prioritat ara mateix ha de ser evitar el col·lapse sanitari i salvar el màxim de vides. I la majoria d'epidemiòlegs coincideixen que, fins que arribi la vacuna, les mesures més efectives són, a més de la mascareta i la higiene, les que redueixen la mobilitat perquè som nosaltres mateixos els que actuem com a transmissors del virus.

L'objectiu declarat de les autoritats és evitar, tant com sigui possible, una mesura com la del confinament domiciliari, que té unes conseqüències catastròfiques per a l'economia, tal com s'ha vist, i també per a l'estat emocional general de la població. Però no està clar que es pugui aconseguir aquest objectiu, sobretot després de veure el que està passant a la Gran Bretanya, França, Itàlia o fins i tot Alemanya, on la segona onada està empenyent els governs a prendre mesures dràstiques a gran velocitat.

Amb aquest panorama serà millor estar preparats per a tots els escenaris i no caure en el parany del relaxament. Cal tenir clar que si el confinament total s'evita, serà a costa de grans sacrificis i després d'haver tensionat molt el sistema sanitari. Però a ningú se li escapa que si arriba haurà estat un fracàs col·lectiu, de gestió de la pandèmia, però també de la societat, perquè no es podrà dir que no estàvem avisats.

stats