Les cicatrius emocionals del confinament seran profundes

Els estudis afirmen que la salut mental de la meitat de la població està en risc a causa de l’angoixa del confinament i la por al covid-19

Persones grans, i també joves, que han hagut de morir soles mentre els seus familiars se sentien impotents i ara no saben com gestionar el dol perquè no van poder fer un comiat que els ajudés a tancar la ferida. Pares i mares teletreballant com poden mentre els seus fills els reclamen constantment i els retreuen que no estan prou per ells; nens que se senten desemparats perquè de sobte, de la nit al dia, han deixat de veure els amics, els mestres i els avis, i a casa els diuen a tota hora “Ara no, carinyo, que no puc”. Gent que viu sola i porta setmanes sense una abraçada ni un somriure. Adolescents que veuen com de cop els han robat el seu món i se senten més sols que mai. Les situacions són múltiples i moltes han afectat en molt poc temps milions de persones a tot el món.

Ja fa setmanes que la Generalitat ha posat en marxa una aplicació per mirar de donar suport psicològic i pal·liar l’aïllament social. Un estudi internacional, liderat per Open Evidence, una empresa relacionada amb la UOC, revela que la salut mental del 46% dels espanyols està en risc. L'ONU també alerta que la pròxima crisi pot ser de salut mental i anima els estats a preparar plans per donar suport a les persones que poden patir seqüeles del confinament. Serà un tema important en els pròxims mesos perquè seran moltes les persones a qui aquest període d’angoixa, pors i estrès hauran deixat cicatrius que no sabran com gestionar. Caldran plans i un reforç del sistema sanitari no només per controlar la pandèmia, que encara està activa, sinó també per atendre aquesta nova casuística.

El dossier d’avui aborda alguns dels aspectes de la factura emocional del coronavirus, i diversos experts, com metges, psicòlegs o sociòlegs, hi expliquen quines poden ser aquestes seqüeles i per on caldrà actuar. Preveuen, per exemple, un augment de les consultes mèdiques de gent amb angoixa que té por de sortir de casa; també més baralles al carrer, perquè ara ha quedat clar que de l’actitud de cadascú en depèn també la salut dels altres i hi haurà més intransigència amb qui se salti els protocols alhora que més rebel·lia respecte al control constant... Alerten també de la temptació d’una sobremedicació per combatre les ferides emocionals, especialment amb els dols no fets.

És cert que hi ha el perill que aquest malestar social l’aprofitin els populismes, però també es pot veure com una oportunitat per canviar les coses. La lectura positiva també hi és. La societat en el seu conjunt ha sigut solidària. Hi ha hagut milers de casos de generositat, d’ajuda mútua als barris, a les finques, entre veïns. I en conjunt s’ha demostrat que som resilients. Que podem fer-ho. Que som prou forts per aguantar-ho. I aquesta és una seqüela positiva que ens convé no oblidar.

El + vist

El + comentat