Els rebrots amenacen la salut i enfonsen encara més l'economia

Els principals països emissors de turistes recomanen no venir a Catalunya i ho estenen a la resta de l'Estat 

El primer confinament el vam fer per evitar el col·lapse del sistema sanitari, que així i tot gairebé es va col·lapsar. Ara, a més d'evitar que es desbordin els CAP, potser n'haurem de fer un altre per evitar també que s'acabi d'enfonsar el sistema productiu, en bona part dependent de la mobilitat i del turisme. França, el nostre principal emissor de turistes, recomana no anar a Catalunya i a partir del dia 1 d'agost farà tests PCR a tota la gent que hi arribi des d'Espanya. El Regne Unit obliga a fer quarantena a tots els turistes provinents d'Espanya, incloses les illes Balears i Canàries, malgrat que tenen unes xifres baixes de contagis. Noruega també obliga a fer tancaments. Bèlgica –que ara acaba de tornar a una mena de fase 2– recomana extremar les precaucions si es viatja a Catalunya i altres llocs de l'Estat. I els Països Baixos directament van demanar ahir que no es viatgi a Barcelona si no és estrictament necessari. Això vol dir negocis tancats, molta gent sense feina i una crisi gravíssima que afectarà el futur de moltes famílies.  

Mentre no hi hagi un canvi en l'estructura econòmica del país i de l'Estat, depenem econòmicament del turisme per sobreviure. I per això mateix el desconfinament s'hauria d'haver plantejat tenint en compte aquesta circumstància. S'han pres mesures, però potser no suficients. No hi ha hagut prou rastrejadors, han faltat tests i reforços del personal sanitari i s'ha confiat gairebé només en la responsabilitat de la població a l'hora de mantenir les mesures de seguretat en lloc d'establir mecanismes legals i punitius que evitin que surti gratis saltar-se-les.

Aquestes últimes setmanes ha corregut la veu que ara el covid-19 ja no és tan perillós i que als joves no els fa gairebé res. És mentida. Efectivament, els casos greus majoritàriament afecten gent gran, però també s'han donat molts casos entre gent jove que, a més, poden patir seqüeles durant setmanes o mesos. L'edat mitjana dels contagis ara se situa en els quaranta anys, però com s'ha vist ja al Segrià augmenta a mesura que aquests joves van contagiant la gent més gran que els envolta, part dels quals acaben a l'hospital. Ja hem vist aquesta pel·lícula.  

Tot i així, la sensació d'invulnerabilitat, i no només entre els joves, és creixent i les vacances, l'estiu, les festes i els retrobaments familiars i d'amics fan que es perdin les pors i les distàncies. Aquí és on hi ha el gran perill i on hi ha hagut, a més dels entorns laborals, alguns dels principals nous brots: en les celebracions familiars i en les sortides d'oci nocturn. A més, ara, un cop tancats els locals, les festes acaben sent particulars o bé botellones, i es fa molt difícil després fer un rastreig de les persones amb qui s'ha tingut contacte, cosa que dificulta el control efectiu de l'epidèmia. Davant aquesta inconsciència, tots plegats hauríem d'entendre que efectivament cal tornar a reduir al màxim els contactes. I també cal més pedagogia, més informació i més mesures efectives de l'administració per fer entendre fins a quin punt ara ens hi tornem a jugar no només la salut sinó també la supervivència econòmica en el futur immediat. 

El + vist

El + comentat