Es creu el PSOE el seu federalisme?

BarcelonaNo fa tant de temps, exactament cinc anys, un llavors desconegut Pedro Sánchez va guanyar les primàries del PSOE amb l'ajuda de la vella guàrdia en contra d'Eduardo Madina. En aquella ocasió, Sánchez va sorprendre quan no va tenir problema a definir Catalunya com a nació ni a reconèixer el caràcter plurinacional de l'Estat. Això va fer que el PSC s'acabés arrenglerant amb el secretari general quan els barons el van defenestrar el 2016. Des de llavors, Miquel Iceta es va convertir en un dels millors aliats interns de Sánchez i el va ajudar a vèncer Susana Díaz en les primàries del 2017. Dos anys més tard, d'aquell líder desacomplexat i atrevit en el tema territorial no en queda pràcticament res.

L'episodi kafkià que hem viscut en les últimes hores així ho demostra. Primer, es filtra l'esborrany del programa de cara a les eleccions del 10-N, d'on han desaparegut totes les referències a la millora de l'autogovern i a l'impuls federal com a recepta per resoldre la qüestió territorial. Això encén les alarmes al PSC, de manera que el seu líder, Miquel Iceta, s'ha de mobilitzar perquè inclogui mencions a la Declaració de Granada del 2013 i la Declaració de Barcelona del 2017, on els socialistes van dibuixar un tímid i inconcret compromís federal.

Aquests esforços d'Iceta i el PSC es poden veure de dues maneres: o bé com una mostra de la influència del PSC en el PSOE (aquesta és la lectura que en fan els partits i els mitjans de dretes a Madrid) o bé com que el PSOE, així que pot, esquiva la qüestió territorial, i només accepta comprometre's de paraula amb l'autogovern quan es veu entre l'espasa i la paret. És el que passa ara: necessita els socialistes catalans i no pot arriscar-se a enfonsar les seves expectatives electorals. Al capdavall, l'única veritat és que Pedro Sánchez camina arrossegant els peus cap a la direcció que li marca el PSC. Tot fa pensar que, si fos per ell, calcaria el discurs territorial de la dreta.

I això és així, en primer lloc, per pur electoralisme, ja que és el conseller àulic de Sánchez, Iván Redondo, qui ha dissenyat una campanya dirigida bàsicament a atreure votants de Ciutadans amb gestos com el lema "Ara govern. Ara Espanya" i el seu discurs de confrontació directa amb els independentistes. Falta veure si aquesta estratègia tindrà l'efecte buscat, ja que el que diuen les enquestes, a excepció del CIS, és que els que s'estan beneficiant de la caiguda dels taronges no són els socialistes sinó el PP i Vox.

Això és el que passa quan es confia massa en el tacticisme i es deixen de banda els principis i la política responsable i a llarg termini. La campanya de Sánchez no li està posant les coses fàcils al PSC, ja que molts dels seus quadres estan incòmodes amb la sentència del Suprem contra els líders independentistes i segueixen apostant per la via del diàleg. De fet, els socialistes tenen pactes amb JxCat (Diputació de Barcelona, Vilafranca del Penedès), amb ERC (Figueres, Altafulla) i fins i tot amb la CUP (Sant Cugat del Vallès). La conclusió és que Iceta s'haurà d'esforçar molt per evitar el que s'albira en el post 10-N: algun tipus d'entesa entre PSOE i PP.