El declivi de Donald Trump

El covid, el 'Black lives matter' i la crisi econòmica posen contra les cordes el president dels EUA

Una triple conjuntura està deixant fora de joc el president nord-americà, Donald Trump. Sembla que, ara sí, la seva estrella es podria apagar. L'home que havia de fer Amèrica gran, l'home que prometia èxits i benestar econòmic per a tothom, està desorientat i amb el país en una de les pitjors crisis de la seva història. La davallada del PIB del primer trimestre del 2020 no s'havia vist en set dècades. Trump comença a ser víctima del seu escandalós complex de superioritat: acostumat a menysprear tots els seus enemics, aquest cop un virus invisible l'està posant contra les cordes. Tant en termes sanitaris com econòmics i socials. Si les coses continuen com fins ara, a la tardor hi haurà 20 milions de persones desnonades als Estats Units. A més, a part del covid-19 i els seus efectes col·laterals, Trump ha topat amb la mobilització antiracista del Black Lives Matter, contra la qual només ha sabut actuar com fa sempre, atiant encara més el foc, polaritzant la societat, excitant l'odi de les seves bases extremistes. La societat nord-americana no havia estat tan ideològicament tensionada des de fa dècades. El país campió de la democràcia ha vist com el seu president violentava i instrumentalitzava lleis i les institucions, com degradava el consens social, com bastia la seva figura creant enemics a cada pas, interiors i exteriors.

I si fins ara se n'havia sortit, de cop ha caigut en desgràcia. Cau en picat a les enquestes. I com que no veu com sortir-se'n, la seva última i desesperada ocurrència és insinuar un ajornament de les eleccions presidencials de la tardor. Lamentable i ridícul. Lamentable perquè els arguments que dona, un possible frau a través del vot per correu, no s'aguanten per enlloc. I ridícul perquè el president dels EUA no té potestat per tirar endavant un ajornament electoral així. Rere aquesta nova argúcia, amb la qual pretén desviar el debat davant un present calamitós, no hi ha ni tan sols el seu ultranacionalisme de l' America first. El que hi ha és l'egocentrisme d'un personatge narcisista fins a extrems malaltissos, tal com l'ha descrit la seva neboda Mary Trump, psicòloga clínica. Els Estats Units estan en mans d'una personalitat perillosa i desequilibrada, egocèntrica, que actua no en funció d'una política nacionalista o d'unes idees, sinó merament i perversament en clau personal.

Amb aquest acusat declivi final, que és seu però amb el qual arrossega tot el país, Trump té molts punts per passar a la història com un dels pitjors presidents dels Estats Units, i com un mandatari imprevisible i frívol que haurà posat en perill l'estabilitat mundial i la lluita contra el canvi climàtic. El suposat empresari d'èxit antipolític només haurà demostrat, amb els seus aires de grandesa estavellats contra la crua realitat d'un virus, que el populisme autoritari, del qual sens dubte és un campió, és la via més ràpida i infal·lible cap al desastre. Si una lliçó se n'hauria de treure de la seva presidència, és que no tots els polítics són iguals, i que l'antipolítica desperta monstres.

El + vist

El + comentat