Podem i ERC s'equivoquen amb el decret del lloguer

La formació lila busca marcar perfil en un moment de convulsió interna

El president espanyol, Pedro Sánchez, va patir aquest dimarts una sonora derrota al Congrés de Diputats quan la cambra va rebutjar validar el decret que contenia un paquet de mesures per millorar l'accés a l'habitatge, la més important de les quals era tornar a situar la durada mínima dels contractes de lloguer en cinc anys després que Rajoy els rebaixés a tres. El motiu del fracàs va ser el vot contrari de Podem, que havia amenaçat amb tombar el decret si no incloïa mesures efectives per controlar el preu dels lloguers. Així, els de Pablo Iglesias van sumar els seus vots a PP i Cs contra el decret del PSOE.

La conseqüència immediata de la votació és que els contractes tornaran a ser a partir d'avui majoritàriament de tres anys, un període massa curt i que, segons els experts, afavoreix l'especulació i l'espiral alcista de preus. Hi ha altres mesures que també queden en el calaix, com ara la prohibició de mesures abusives com els avals bancaris, la potestat dels ajuntaments per bonificar fins a un 95% de l'IBI als propietaris que posin els seus pisos en lloguer a un preu assequible o la possibilitat de les comunitats de veïns per limitar els pisos de lloguer turístic.

Segurament, aquest paquet no era la panacea per resoldre una qüestió tan complexa i en la qual intervenen tants factors com l'accés a l'habitatge, però sens dubte era un pas endavant que molta gent estava esperant, sobretot els llogaters. Resulta, doncs, incomprensible el rebuig de Podem al decret, i sobretot dels comuns d'Ada Colau, quan Barcelona és una de les ciutats més afectades pel fenomen de la gentrificació i la bombolla del lloguer, que cada vegada està expulsant més barcelonins de la seva ciutat. Tampoc s'entén el vot contrari d'ERC si no és per l'obsessió de distanciar-se al Congrés del PDECat, que hi va votar a favor, igual que el PNB o els valencians de Compromís.

En política els maximalismes solen ser contraproduents, sobretot quan impedeixen avançar i et condemnen a l'immobilisme. La mateixa Ada Colau ha pogut comprovar en primera persona la dificultat d'incidir en el mercat de l'habitatge de manera efectiva, i ara es presentarà a les eleccions com a corresponsable de la no aprovació d'un decret que representava un avenç innegable.

En el cas de Podem tot sembla indicar que han triat aquesta qüestió per marcar perfil davant de Pedro Sánchez en un moment de convulsió interna per la decisió d'Íñigo Errejón de presentar-se a les eleccions autonòmiques amb la marca que impulsa l'alcaldessa Manuela Carmena, Més Madrid. Pablo Iglesias, que fa mesos va ser notícia per la compra d'un xalet en la zona exclusiva d'un municipi pròxim a la capital, no podria haver triat un tema pitjor per fer oposició a Sánchez. La satisfacció que ahir exhibia la dreta al Congrés de Diputats n'és la millor prova.

Esperem que en les pròximes setmanes es trobi la manera de recuperar les mesures que contenia el decret. En cas contrari la credibilitat de l'esquerra espanyola (i catalana) per consensuar un programa de canvi i resoldre els problemes reals de la gent haurà quedat seriosament malmesa.

Més continguts de

El + vist

El + comentat