EDITORIAL

La dedicació a la política mereix un debat a fons

La solució no és rebaixar les incompatibilitats, sinó assumir que el pas per la política ha de ser temporal i permetre que hi puguin accedir no només funcionaris i professionals liberals

La modificació que planteja el PP a la Llei d'incompatibilitats, perquè no calgui desprendre's d'una empresa o de participacions en empreses per poder ser alt càrrec, planteja tot un seguit de dubtes no només sobre l'efectivitat de la mesura i de la legislació actual, sinó també sobre com ha de ser la dedicació dels polítics. La qüestió mereix un debat profund, que difícilment se substanciarà amb una modificació legislativa per la porta de darrere i de pressa i corrents com la que plantegen els populars.

Des de fa anys s'ha establert un sistema de caucions per evitar una interferència d'interessos en l'assumpció de càrrecs polítics. Fins ara aquestes cauteles, establertes en un règim d'incompatibilitats, no eren qüestionades per ningú. I no ho eren malgrat que han pogut suposar un filtre que ha evitat l'accés a la política de determinats col·lectius. Ara el PP planteja un relaxament d'aquestes cauteles quan, al mateix temps, proposa reduir diputats i dedicacions exclusives.

Les mesures plantejades pels populars responen a un discurs de qüestionament de la classe política. Però els populars, en lloc de combatre aquest discurs prestigiant l'activitat, l'acaben avalant. És cert que s'ha d'afavorir una regeneració de l'elit política, però aquesta no es pot fer a costa de rebaixar les cauteles. Un cas de confusió d'interessos empresarials i polítics com el de Berlusconi a Itàlia evidencia que aquesta no és l'opció si el que es pretén és que la política guanyi crèdit social.

És evident també que la legislació actual té buits i permet, per exemple, que un empresari turístic passi a ser conseller de Turisme si abans ha deixat els interessos privats a mans d'un tercer, encara que això només sigui un formulisme. O, fins i tot, permet que el president del Govern pugui exercir aquest càrrec mentre ingressa en el seu compte bancari els beneficis que li genera una farmàcia que el té a ell de titular.

Els dirigents de MÉS es demanaven per què pot ser president un farmacèutic amb farmàcia oberta i no pot ser-ho un petit comerciant sense haver-se de desvincular del seu comerç. La resposta no pot ser eliminar les exigències actuals, sinó establir un control encara més exigent. I, en paral·lel, establir mecanismes que garanteixin les possibilitats laborals de ciutadans que temporalment s'han dedicat a l'activitat política. Però de res servirà tot això si no s'assumeix que el pas per la política ha de ser temporal. No pot ser tampoc allò que passa ara i és que els únics que s'hi poden dedicar siguin funcionaris, determinats professionals liberals o ciutadans que no s'han dedicat abans a cap altra activitat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat