La defensa de Trapero desmunta l'acusació
BarcelonaEscoltant Olga Tubau, l'advocada de Josep Lluís Trapero, aquest dimarts a l'Audiència Nacional, sembla molt clar que el tribunal no té més remei que absoldre el major dels Mossos. De fet, l'exposició de Tubau no va ser més que la culminació d'un judici en què la prova practicada va tota en la mateixa direcció, la de demostrar la innocència de Trapero, que mai va desobeir cap llei ni cap instrucció judicial i que ni tan sols estava d'acord amb les decisions que van prendre els dirigents polítics independentistes.
Ara bé, el problema és que el Tribunal Suprem no pot justificar la seva condemna per sedició en el judici del Procés sense la col·laboració del cos dels Mossos d'Esquadra en tot el pla per assolir la independència. Per això, Tubau va insistir en subratllar que els membres del tribunal havien de jutjar Trapero en funció de les proves que s'han presentat en el judici, i abstreure's de la sentència del Suprem. I és cert que al llarg del judici la defensa de Trapero ha desmuntat una per una totes les acusacions de la Fiscalia, fins al punt que aquesta s'ha vist obligada a incloure, en les seves conclusions finals, que si no se'l pot condemnar per sedició almenys que se'l condemni per desobediència.
Només aquest fet ja és una victòria per a Trapero. Però cal insistir que les proves no deixen més sortida que l'absolució. ¿Com podia estar el major conxorxat amb els membres del Govern si ell mateix els va demanar en persona que desistissin de la celebració del referèndum en una reunió al Palau de la Generalitat uns dies abans de l'1-O? Quina concertació hi havia quan la policia catalana tenia a punt un pla per detenir tot el Govern, amb el president Puigdemont al capdavant, si així ho ordenava l'autoritat judicial?
Com va dir molt bé Tubau, aquesta causa és una revenja de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que volen traspassar a Trapero i als Mossos el seu fracàs durant la jornada de l'1-O. En lloc d'assumir que la missió que se'ls va encomanar –impedir que dos milions de persones acudissin a més de 2.000 punts de votació repartits pel territori– era impossible de complir, pretenen culpar-ne els Mossos d'Esquadra, i ho fan, a més, d'una manera molt irresponsable. En primer lloc, perquè tot el procés afecta la imatge dels Mossos, ja que s'insinua que no és una policia de tothom sinó només d'una part. I en segon lloc, perquè es fa d'una manera completament surrealista: si de veritat els Mossos com a cos estaven conxorxats, s'haurien d'haver assegut al banc dels acusats desenes i centenars de comandaments i agents concrets, cosa que no ha passat.
Aquest judici, doncs, ha sigut una farsa, una segona part de l'infame espectacle viscut al Tribunal Suprem, amb la diferència que ara no es jutja un polític o un dirigent social independentista, sinó un funcionari públic que no s'ha manifestat mai políticament de manera pública i que, actuant de forma professional, va tenir la mala sort de posar en evidència el fracàs més gran de la policia espanyola, i de l'Estat sencer, en la història recent. ¿S'atrevirà l'Audiència Nacional a fer justícia?
