El descrèdit de la Fiscalia en el cas Trapero

BarcelonaLa Fiscalia ha presentat aquest dilluns les seves peticions de pena contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els càrrecs polítics del departament d'Interior Cèsar Puig i Pere Soler. Tal com s'esperava, en el cas de Trapero, Puig i Soler els fiscals han substituït el delicte de rebel·lió pel de sedició, en concordança amb la sentència del Suprem contra els líders independentistes, però mantenint una petició de pena elevada de 10 anys, en lloc dels 11 inicials. Tot i això, la gran novetat és que també obren la porta a condemnar Trapero, Laplana i els excàrrecs d'Interior només per un delicte de desobediència, que no comporta penes de presó i que en cas dels primers se saldaria amb una inhabilitació d'un any i vuit mesos i una multa de 60.000 euros.

Recordem que a l'inici del judici, els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira es van negar a canviar la qualificació de rebel·lió a sedició i, per tant, durant tota la vista oral l'acusació es va centrar en el delicte de rebel·lió. Quin és el problema? Que el judici va demostrar d'una manera tan diàfana que Trapero va obeir en tot moment la legalitat vigent espanyola, fins al punt de preparar un pla per detenir Carles Puigdemont i tot el seu Govern, que l'acusació va caure pel seu propi pes. I això ha provocat el descrèdit total de la Fiscalia, que s'ha vist obligada a buscar-se un pla B per evitar l'exoneració total de l'ex cap dels Mossos.

Ho poden vestir i argumentar com vulguin, però acusar una persona d'un delicte tan greu com rebel·lió, i acabar acceptant que tot pot haver estat una simple desobediència, és un escàndol absolut. El desequilibri és tan gran, demostra una manca de professionalitat tan evident, que hauria de tenir conseqüències contundents dins la institució de la Fiscalia.

Perquè el mal que se li ha fet al major Trapero ja no té solució. Fins i tot en el cas, poc probable però no impossible, que finalment el tribunal opti per l'absolució, també del delicte de desobediència, res no el podrà rescabalar. Però si s'ha de tenir en compte només la càrrega de la prova presentada, l'absolució hauria de ser l'única opció. Tot i això, el precedent del judici del Procés no convida precisament a l'optimisme, ja que la pressió a Madrid perquè Trapero rebi un càstig exemplar és molt elevada.

Però si ens posem en el cas que Trapero sigui condemnat pel delicte de desobediència, què passa llavors amb el judici del Procés i les condemnes tan altes als dirigents independentistes? Recordem que la condemna per sedició es basava, en una part molt important, en el paper dels Mossos, en aquest cas per omissió tant el 20-S com l'1-O. Com es pot sustentar aquesta tesi si el cap dels Mossos no estava involucrat en la suposada conspiració independentista? Com s'explica llavors la condemna a Joaquim Forn? En definitiva, el judici a Trapero ha demostrat l'absoluta feblesa de les proves per condemnar els líders independentistes i del relat que se'n va fer. Que això tingui conseqüències a Espanya és ja tota una altra cosa.