L'atur i l'abandonament escolar espatllen l'ascensor social a Espanya

Espanya encara és el setè país d'Europa amb més joves que ni treballen ni estudien

A Espanya, l'ascensor social no funciona bé. I el problema, segons l'OCDE, ve de l'atur i l'educació,  culpables de perpetuar les desigualtats. El sistema educatiu no serveix prou com a factor d'igualació d'oportunitats i, per tant, de millora per als més desafavorits. I no tant perquè tingui una baixa qualitat com perquè no reté els alumnes que precisament procedeixen d'entorns socials i familiars complicats: la taxa d'abandonament escolar segueix sent massa elevada. Tot i la clara millora dels últims anys (el 2008 estava per sobre del 30%), les últimes dades referides al 2017 la situen en el 18,2%. A Catalunya en el 17%. Cal millorar molt, encara.

Amb l'atur passa una mica el mateix. Els últims anys ha anat baixant de manera sostinguda la taxa de desocupats, però tot i així segueix molt enlairada (el 16,7% al conjunt de l'Estat i el 12,1% a Catalunya), i sobretot resulta preocupant la gran bossa d'atur de llarga durada. Això, sumat a la precarietat i la temporalitat de molts nous contractes, és l'altre factor que frena les possibilitats per als joves de moltes famílies de progressar, de sortir del cercle de pobresa i manca de perspectives. De fet, en la mesura que baixen tant l'abandonament escolar com l'atur, també es redueix el nombre de 'ni-nis', joves d'entre 18 i 24 anys que ni treballen ni estudien. Però també aquest índex es manté per sobre del que seria mínimament desitjable: a l'Estat hi ha actualment un 17,1% de 'ni-nis', segons dades de l'Eurostat. Espanya és el setè país de la Unió Europea que més en té.

Una cosa i l'altra fan que l'ascensor social s'hagi encallat. De fet, segons l'OCDE a Espanya calen de mitjana quatre generacions perquè els fills d'una família pobra assoleixin un nivell de vida mitjà. Si neixes en un entorn familiar amb dificultats, tens molts punts per no sortir-te'n. La idea que amb l'esforç individual n'hi ha prou no és del tot certa. Esclar que sense esforç segur que no faràs res a la vida, però les dades demostren que, tot i que t'hi esforcis, segons les condicions de sortida a l'Estat, i per tant també a Catalunya, ho seguiràs tenint molt difícil.

Fa temps que l'educació se situa al centre de tots els debats. Diumenge passat proposàvem des d'aquestes pàgines una reforma valenta de la selectivitat que permetés consolidar l'ensenyament per competències a l'ESO i el batxillerat, més motivador per a l'alumnat. Dimarts donàvem des de l'ARA la primera beca Carles Capdevila a projectes d'innovació pedagògica. I també aquesta setmana el director d'educació de la mateixa OCDE demanava a les autoritats educatives espanyoles enviar els millors mestres a les escoles més difícils. Sí: cal invertir talent i recursos per millorar el conjunt del sistema i afavorir la igualtat d'oportunitats. 

I amb l'atur, el mateix. Si la baixada de l'atur només es produeix en el sector turístic o de la construcció, si no va lligada a una formació millor, si no hi ha realment polítiques d'ocupació ambicioses, difícilment arreglarem l'ascensor social, que és sinònim de cohesió social.

Més continguts de

El + vist

El + comentat