Un dia per estar amb les víctimes

El focus de la jornada s'ha de situar en les víctimes i en els serveis d'emergència

Un any després dels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils, que van causar 16 morts, la societat catalana ha donat sobrades mostres de solidaritat amb les víctimes i també del fet que no s'ha deixat vèncer per la por i l'odi que els jihadistes pretenien inocular. I aquest és justament l'esperit amb què cal afrontar aquest primer aniversari, el de recordar les víctimes, fer-los arribar el nostre escalf i també mostrar al món que els terroristes no han aconseguit els seus objectius.

El focus de la jornada no pot estar situat en cap altre aspecte, per exemple en la presència del rei, perquè això seria injust per als que han d'ocupar tot el centre d'atenció, que són les víctimes, la policia i els serveis d'emergència, que van fer una tasca molt valuosa en un moment tan difícil. Evidentment cal defensar la llibertat d'expressió de la ciutadania, tant per als que vulguin retreure-li les seves paraules del 3 d'octubre, que van ser el tret de sortida per a la repressió dels independentistes catalans, com per als que el vulguin aplaudir. Tot i això, recordem que les entitats sobiranistes han fet una crida a no tenir actituds que interfereixin en el que ha de ser el missatge central de la jornada. Una crida, per cert, que no s'ha fet des de la banda unionista, que pot caure en la temptació de voler polititzar els actes fent veure que el rei té un suport social que no té, tal com assenyala la realitat demoscòpica i electoral.

A partir d'aquí, com a societat que ha estat a l'altura, cal exigir als nostres governants la màxima diligència en l'atenció a les víctimes, que, tal com han assenyalat algunes d'elles, s'han sentit molt soles durant aquests mesos. Més enllà de les indemnitzacions i els homenatges, l'impacte de viure un atemptat terrorista i el de perdre algú molt pròxim són drames que necessiten un acompanyament i un seguiment professional que no han estat possibles en tots els casos. Encara queda molt camí per recórrer en aquest sentit.

De la mateixa manera, encara hi ha molts interrogants sobre la investigació que necessiten una resposta. El principal és aclarir quina relació tenia, si és que en tenia alguna, l'imam de Ripoll amb els serveis secrets espanyols. Tant si era un confident com si no ho va arribar a ser, no passa res per admetre que els serveis de seguretat van fallar en no detectar l'amenaça que representava Es-Satty. En aquest sentit, cal valorar la sinceritat del cap de la unitat antiterrorista de la Guàrdia Civil, el coronel Francisco Vázquez, que en una entrevista a l'ACN va admetre errors a l'hora de detectar la cèl·lula terrorista i no va tenir problemes a lloar la professionalitat dels Mossos d'Esquadra en les hores posteriors als atemptats. Aquestes bones paraules, però, contrasten amb la negativa de l'Estat a facilitar tota la informació sobre jihadisme als Mossos, tal com denunciava a l'ARA l'exconseller Joaquim Forn.

Però ja hi haurà temps per aclarir tots aquests punts. Avui, com dèiem, és un dia per estar amb les víctimes i estar orgullosos d'una societat que va donar una resposta exemplar als atacs i que ha sabut protegir el seu tresor més preuat: la convivència.

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat