El diàleg és un camí difícil, però també és l'únic

La trobada entre els dos executius llança el missatge que cal continuar avançant

Després de moltes anades i vingudes, i un xoc de relats respecte a les característiques de la reunió, el president Quim Torra va rebre el president espanyol, Pedro Sánchez, a les portes del Palau de Pedralbes amb un somriure, van fer una encaixada i es van reunir. En paral·lel, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Presidència, Elsa Artadi, també es reunien en una altra sala amb la vicepresidenta Carmen Calvo i la ministra Meritxell Batet. I al final tots sis es van fer una salutació. D'aquesta manera tothom quedava mitjanament satisfet i s'havia aconseguit l'objectiu principal: traslladar la imatge a la societat catalana i espanyola que el diàleg i la negociació representen l'únic camí per resoldre la qüestió catalana. I així es recull en el comunicat conjunt que afirma que "existeix un conflicte sobre el futur de Catalunya" que necessita "una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania, en el marc de la seguretat jurídica".

Aquest dijous, doncs, es va salvar una situació compromesa, però avui és el dia clau per decidir quin rumb prenen els esdeveniments. I davant dels que, com Cs i PP, estan esperant que la situació al carrer es desbordi per justificar una nova i aquesta vegada molt més dura aplicació del 155, la societat catalana ha de tornar a demostrar que és perfectament possible mobilitzar-se, com s'ha fet fins ara, de manera cívica i pacífica. Per inoportú que pugui semblar aquest consell de ministres, el moviment independentista no ha de tenir cap altra targeta de presentació. Com va dir Jordi Sànchez en una entrevista a l'ARA: "Si perdem el relat de la no-violència, ho perdem tot".

La jornada del 21-D ha de deixar clares dues coses: la indignació ciutadana amb la situació que pateixen presos i exiliats –just el dia que quatre d'ells han abandonat la vaga de fam– i la certesa que la violència no forma part ni de la cultura ni de la praxi de l'independentisme majoritari. I si algú se'n desmarca haurà de ser aïllat i desautoritzat. La situació és massa greu per anar amb mitges tintes en una qüestió tan essencial.

D'altra banda, convé que l'independentisme sigui hàbil a l'hora de jugar les seves cartes. I és evident que és molt millor mantenir oberta una via de diàleg amb Pedro Sánchez i no deixar caure el seu govern, que arriscar-se a una victòria de la dreta (i l'extrema dreta) a Espanya o al canvi d'aliances que somia el PSOE més jacobí: un pacte amb Albert Rivera. En política s'ha de saber en cada moment quina és la relació de forces i de quina manera es pot aprofitar el context en benefici propi. I ara potser ha arribat el moment d'explorar de manera més decidida i desacomplexada la via del diàleg i la negociació amb l'únic interlocutor que fins ara ha fet passos en aquesta direcció. Insuficients i amb un horitzó limitat, és cert, però del que es tracta és de començar a caminar per convertir en inevitable el que avui sembla impossible.

Més continguts de

El + vist

El + comentat