La dreta crispa la campanya des del primer dia

El PP i Cs busquen desbancar Sánchez atiant l'odi contra els sobiranistes catalans

Estava escrit però no per això hem d'evitar denunciar-ho. El primer cap de setmana després de l'anunci de noves eleccions espanyoles per al 28 d'abril ja s'ha vist molt clar quin serà l'únic missatge de la dreta per desbancar Pedro Sánchez: atiar l'odi contra els independentistes catalans i, de retruc, contra el líder socialista. La crispació serà la tònica general d'aquí a les eleccions, i només una derrota àmplia de la triple dreta podria ajudar a normalitzar la situació i obrir una etapa de distensió. Però aquest no és l'escenari més probable, al contrari.

D'entrada, la precampanya ha començat amb una sorpresa. Pablo Casado ha rebaixat uns graus el seu discurs i sembla apostar, tímidament, per la moderació, mentre que Albert Rivera i els seus continuen desbocats i insistint en la mateixa línia de sempre. Ahir Rivera va cridar a fer fora Sánchez no per les seves polítiques sinó perquè el considera "un aliat del secessionisme". Només des d'una profunda ignorància o una demagògia sense escrúpols es pot defensar una cosa així, i més després de veure com ha acabat la legislatura. Però a Ciutadans li és igual tant la veritat com la convivència, tal com va demostrar amb l'acte a Amer de dissabte. Els taronges necessiten alimentar la idea de la confrontació i la fractura social catalana per poder justificar el seu discurs. I amb aquesta clau han dissenyat la seva campanya.

És cert que Casado aquest cap de setmana ha semblat un moderat al costat de Rivera i Arrimadas, però és que el polític de Palència s'havia situat tan a prop de l'extrema dreta de Vox que els seus l'han obligat a rectificar perquè se sentien incòmodes. Fins al punt que les víctimes del terrorisme, per boca de Consuelo Ordóñez, s'han queixat de les comparacions que Casado ha fet entre ETA i el que està passant a Catalunya. És en aquest context que Sánchez aspira a recollir el vot de centre, un espai cada cop més reduït a causa de la polarització política.

Mentrestant, a Catalunya els independentistes haurien de ser capaços d'oferir un horitzó als ciutadans que doti de significat el seu vot en aquestes eleccions espanyoles. De moment el judici ha servit perquè es comenci a sentir la veu dels dirigents silenciats i per començar a desmuntar el deliri de la rebel·lió violenta que han mantingut tant la Fiscalia com el jutge instructor. I això hauria de servir per mobilitzar els votants. Però no n'hi ha prou. L'ideal seria que dibuixessin un escenari factible a llarg o mitjà termini que permeti un referèndum vinculant i reconegut internacionalment, i no caure en la temptació del com més malament, millor.

En política s'ha de ser conseqüent. I si es va decidir no aprovar els pressupostos, que era una opció amb riscos, el que no val ara és lamentar-se perquè Sánchez ha convocat eleccions. Si en algun lloc s'ha de fer fort l'independentisme, que no té cap altra arma, és a les urnes. Els partits espanyols ja tenen tota la maquinària a punt i en marxa. L'espai de JxCat i el d'ERC no poden badar. S'han de posar les piles i parlar clar als electors i disposar-se a fer política l'endemà de les eleccions.

Més continguts de

El + vist

El + comentat