Un altre efecte del 155: retards a les obres a les escoles

La Generalitat ha d'aprofitar l'estudi d'impacte del 155 per posar en valor l'autogovern

A l'espera de l'informe definitiu que està preparant la Generalitat sobre els efectes del 155 en la gestió dels afers públics a Catalunya, a poc a poc van aflorant alguns dels problemes que ha provocat. Un d'ells són els retards en les obres que cada estiu es fan per condicionar les escoles i instituts, uns processos que, per culpa dels entrebancs burocràtics i la necessitat d'esperar el vistiplau de Madrid per a qualsevol despesa, arrosseguen ara retards importants.

El departament no vol fer alarmisme i evita dir quins centres podrien no estar en condicions d'iniciar el curs amb els paletes ja fora, però per si de cas ha començat a elaborar plans de contingència. Precisament, l'àmbit educatiu va ser on el govern del PP va anar més enllà en la interferència de l'autogovern, i va prendre mesures com la renovació dels concerts a centres que segreguen per sexe, va intentar sense èxit posar una casella sobre el castellà als fulls de preinscripció i, sobretot, va deixar a la intempèrie i sense defensa els professors acusats d'adoctrinament. Si en algun àmbit, doncs, el 155 no va ser gens innocu, és en l'ensenyament, que tot i així va saber mantenir en tot moment la dignitat i es va saber adaptar a les circumstàncies perquè els alumnes no en resultessin perjudicats.

Però en el cas de les obres realment no s'hi podia fer res. I devia ser igual a la resta de conselleries. Era impossible posar els departaments de la Generalitat sota el control de funcionaris de Madrid i que no hi hagués cap afectació, almenys en forma d'endarreriments o, en el pitjor dels casos, ajornaments permanents. El conseller Josep Bargalló s'ha vist obligat a actuar amb rapidesa perquè hi hagi el mínim d'impacte pels retards en els 130 centres catalans on aquest estiu s'estan fent obres.

És urgent, però, que aquesta tasca d'anàlisi de l'impacte del 155 es faci de la manera més ràpida i transparent possible perquè la ciutadania se'n pugui fer una idea. De moment, el que sabem és que la intervenció de l'autonomia la va deixar, diguem-ne, funcionant al ralentí mentre es prenien decisions arbitràries i amb tuf electoralista que tot just ara s'estan tirant enrere, com el tancament del Diplocat i de les delegacions a l'estranger. Però és molt important que s'aprofiti l'experiència del 155 per posar en valor l'autogovern i els àmbits de decisió que depenen de la Generalitat, i que afecten els 7,5 milions de catalans. Només a través de l'excel·lència en la gestió es podrà demostrar, per la via dels fets, que la plena sobirania repercutiria positivament sobre la vida de tots els catalans.

La urgència també ve del fet que els líders de la dreta espanyola, tant Pablo Casado com Albert Rivera, estan delerosos de tornar a aplicar el 155 per poder intervenir definitivament l'educació, els Mossos i els mitjans de comunicació públics. I és una obligació del Govern construir una línia de defensa política perquè no torni a passar el mateix que el 27-O. Perquè la pròxima vegada no parlaríem de retards en les obres sinó de coses molt més greus per a la cohesió i el futur del país.

Més continguts de

El + vist

El + comentat