EDITORIAL

Els efectes de la generació perduda sobre Balears

Les institucions s'han d'esforçar molt més a l'hora d'afrontar polítiques transversals per millorar les condicions de vida de la joventut

La crisi econòmica ha tingut diverses conseqüències, i una d'elles ha estat l'expulsió de molts joves que, cansats de no tenir oportunitats, han hagut de cercar-se el futur fora dels seus llocs d'origen. Balears, malgrat ser un territori que genera ocupació, també ha expulsat joves, sobretot formats. Per primera vegada es comencen a comptar els efectes que aquest èxode té i pot tenir sobre l'economia balear. Aquest dilluns, han presentat l'estudi que han fet dos sociòlegs de la Complutense per al Consell de la Joventut de l'Estat i la conclusió és que, si es manté l'emigració de joves balears formats al mateix ritme, l'economia de les Illes perdrà 1.900 milions d'euros els 10 propers anys.

L'informe planteja també un panorama complicat per als joves que queden, amb dificultats d'accés a l'habitatge, complicacions per emancipar-se i un alt índex d'atur (i de ni-nis, per exemple), que provoquen una taxa de reproducció baixíssima i un progressiu envelliment de la població. El panorama, per tant, és difícil i convida que les institucions hi hagin d'intervenir. Amb un color polític aparentment més sensible a l'hora d'abordar aquestes problemàtiques, no s'entendria que les administracions públiques de les Illes no assumissin un major protagonisme en aquest camp.

Es dóna per descomptat que es recuperarà el Consell de la Joventut, que l'anterior Govern del PP va eliminar, i es preveu que aquest òrgan de participació tingui un paper actiu en les polítiques de Joventut, però també caldrà que el Govern (i la resta d'institucions amb competències) s'esforcin molt més a l'hora d'aplicar polítiques transversals que serveixin per combatre l'elevat índex d'atur juvenil o els problemes d'accés a l'habitatge.

S'haurà d'abordar també des d'aquesta òptica una problemàtica polièdrica, que és aconseguir un millor encaix del món educatiu i del món empresarial. Només així es podrà lluitar contra el fracàs i l'abandonament escolar, i només així es podrà aconseguir un increment de la contractació de mà d'obra qualificada que eviti, per un costat, que els més formats hagin de partir i, per l'altre, que el sistema laboral es continuï nodrint de personal sense qualificació. Hi ha feina per fer i les administracions no la podran fer totes soles. Caldrà que s'hi impliqui, sobretot, el món empresarial.